Alguien

Avui una entrada completament diferent al que us tinc acostumats, fillets meus xDDDDDDD L'altre dia em va venir el venazo d'escriure no se pk xDDD Si els de Roma recordeu, vai dir k escriure era una cosa k sempre m'havia fet gràcia pero que em faltava constancia xDDDD Pero per textos curts... aixi k res, se'm va acudir la primera frase (k no te res d'especial xDDDDDD) i em van venir les ganes, aixi k em vai posar davant el PC i va sortir això...

Alguien

Se levantó y se dirigió hacia la ventana.

Vio su imagen reflejada durante breves segundos, antes de abrirla. No le gustó. Su pelo desaliñado y su barba de al menos 2 semanas, junto a unos ojos rojos casi enfermizos le recordaban lo que estaba haciendo. Y no le gustaba. Pero no podía evitarlo. Hacia tiempo que se había abandonado, en una espiral de decadencia que no parecía tener fondo. O tal vez si. Pensó una vez más en esa idea. Pasar del ser al no ser. ¿Por qué no? Una vez más llego a la misma conclusión: porqué no se atrevía. Alejó esos pensamientos y se preparó para empezar su torturadora rutina. Todo seguía igual. Allí estaba Ella. Siempre se había preguntado que habría pasado si Ella no se hubiese mudado a vivir justo al edificio de enfrente. O si él viviera en cualquier otro sitio. Llegó a la conclusión que todo seria igual. El destino es cruel y estaba convencido que se hubiera obsesionado con cualquier otra cosa. Tal vez fuera su naturaleza. Decidió desterrar esos pensamientos, como todos los días antes de empezar el ritual. Empezó.

Abrió la caja. Sacó los prismáticos. Quitó el protector de las lentes.

Hecho.

Sabia que no tenia nada de especial realizar esa acción, pero para él era algo más que el simple acto de coger los prismáticos. Le hacia consciente de su obsesión. Si no, ¿por qué diablos tendría unos prismáticos? No le gustaban los pájaros, ni nada que requiriese el uso de esos aparatos. Dentro de su locura, ellos representaban la cordura. Dentro de lo anormal de sus actos, ellos representaban una especie de normalidad rutinaria buena para él. "Otra vez," se dijo. "No pienses, sólo mira. Sabes que estás loco, no les des más vueltas". Miró.

No estaba.

La vista del salón que se le ofrecía ampliada gracias a las lentes le mostró una habitación vacía de vida. Mientras él se estaba recreando en sus acciones Ella debía de haberse ido. Miró hacia la entrada del edificio, por si Ella salía por allí. No la vio. Volvió a mirar hacia arriba. Allí estaba, volviendo a entrar en el salón. Supuso que había ido al lavabo. Se excitó. "Cálmate, aún no" se repitió al menos cinco veces. Se calmó. Ella se sentó en el sofá, con la vista perdida hacia delante. Miraba la tele. Él empezó su pantomima. Vivía al lado de un parque, y por su suerte, con muchos pájaros. Pese a no gustarle las aves, suponían un buen motivo para estar mirando por la ventana con unos prismáticos. Si alguien le veía mirar en la dirección contraria podía pensar que estaba siguiendo el vuelo de cualquier fascinante espécimen. Aun así, sabia que algunos vecinos murmuraban a su paso las pocas veces que se veía obligado a salir. No le importaba. Si llamaban a la policía, él tenía una explicación lógica preparada, que más de un ornitólogo podría confirmar: aquel parque era excelente para la observación. Pese a ese detalle, cuando enfocaba los prismáticos hacia allí, miraba sin ver. Solo esperaba el momento para volver a dirigirlos hacia Ella sin que pareciera sospechoso.

Ahora.

Seguía igual. Se rascó un brazo. Que guapa. Se rió. Preciosa.

Hora de mirar hacia el parque. Por primera vez en mucho tiempo la dirección en la que apuntaban los prismáticos coincidió con un pájaro. No supo identificarlo. Se preguntó si seria uno de la veintena de complicados nombres que se había memorizado para dar el pego en una conversación rápida e informal. En el fondo le daba igual. Pensó en volver a mirar. Prefirió esperar. En un par de ocasiones anteriores Ella ya lo había visto mirando hacia su ventana. La primera vez fue rápido y consiguió imprimir un aire casual en el movimiento que hizo al desviar la mirada. La segunda vez no le salió muy bien y se notó su sobresalto. Los días que siguieron a aquel segundo “encuentro” Ella tuvo la persiana bajada muchas horas. Él siguió con su rutina de observación, para mantener la fachada. Aquellos días más que nunca, miraba y no veía. No supo si farsa dio resultado o si Ella acabó por pensar que todo fueron imaginaciones suyas, pero el caso es que al final todo volvió a la normalidad. Empezó a vigilar más, y sus miradas no habían vuelto a coincidir.

Hasta ahora.

Él había decidido que ya era de volver a contemplar a su obsesión. Cuando lo hizo, vio que Ella le miraba. Fijamente. No había lugar a dudas, su mirada apuntaba fijamente hacia él.

Se escuchó un ruido. La puerta se abrió.

Él estaba como hipnotizado y no prestó atención. No sabia que hacer. Los ojos azules de Ella lo tenían completamente atrapado.

Pasos. Llegaron al comedor.

Ella esbozó una siniestra sonrisa. Él supo que algo andaba mal, muy mal. No tuvo tiempo para girarse. Sintió un golpe en la parte izquierda de la cabeza y se desplomó. No volvería a levantarse.

Del ser, al no ser.

A unos metros de allí Ella bajó la persiana y se volvió a recostar en el sofá, completamente relajada, recordando, satisfecha, el primer “encuentro” y su patético intento de apartar la mirada como si sólo se hubiese detenido a mirarla de casualidad. Le había dado una oportunidad, que no aprovechó. Lo vio claro en el segundo “encuentro”.

Con Ella no se jugaba. A Ella no se la espiaba.

… hallado un cadáver en los pisos cercanos al Parque de la Golondrina. Todo indica que fue víctima de un robo con agresión, en este caso fatal. La víctima, sin familiares ni amigos conocidos, llevaba por lo menos una semana muerta. El cuerpo fue descubierto gracias a los vecinos, que alertaron a los municipales alegando que del piso de la víctima salía un fuerte hedor. Al parecer no hay testigos, puesto que el día de los hechos solo dos personas se encontraban en el edificio. Estos datos refuerzan la teoría de la policía sobre la banda organizada. Al parecer, habrían encontrado su víctima ideal en una persona sin vínculos conocidos y aislada de sus vecinos. Vigilaron los movimientos de la comunidad y escogieron el momento oportuno. La policía…

------------


K us ha semblat? Es la primera cosa k fai per voluntat pròpia i simplement pk em va donar el venazo xDDDDDD Al principi volia desarrollar la primera frase d'alguna manera original xD Després vaig pensar k la originalitat era igual i k faria a un stalker de la gent k passa pel carrer xD Despres vai pensar k era mes interssant k stalkejes una tia i k al final el matessin aixi pk si xDDDDDDDDDDD Despres vai pensar k ell era el testimoni d'un assassinat, lo qual donaria peu a mes capitols i personatges, pero vai decidir k encara era massa aviat per complicarme tant xDDDDDDD FInalment sem va acudir k la tia era malvada i aixi es va quedar ù.ú K voleu, es la meva primera experiencia, em fa ilu explicaro m.m

Anna, em vai descuidar de preguntarte les faltes, les pots posar aki ù.ú XDDDDDDDDDDDDDDD

I res, k estreno etiqueta pero no tinc ni idea de si l'ompliré, igual em venen mes ganes d'escriure i igual no xD

Sus cuidais m.m

Les meves vacances

Les meves vacances d'aquest estiu han estat les millors vacances del món. Han estat les primeres vacances en les que hi he anat amb els meus amics i ha estat molt divertit. Hem caminat molt, però hem rigut més, aixi que crec que compensa. A més la majoria dels llocs que hem vist eren molt macus, per tant el resultat és bo.

El dia abans de començar el viatge l'Anna i el Mario van venir a casa a dormir perquè l'aeroport de Girona és més aprop de casa meva. Em va fer molta il·lusió ja que va ser el primer cop que veniem, tot i que ja fa quatre estius que ens coneixem. M'ho vaig passar molt bé i espero que ells també. Vaig dormir poc pels nervis, i l'endemà ens vam aixecar aviat, però com que aquestes coses que esperes amb ganes mai fan mandra, no hi va haver cap problema.
Al cap de poc d'esperar van arribar el Rap, l'Edu i el Rafa. Jo no coneixia el Rafa però em va caure molt bé, de seguida el vaig veure com un noi simpàtic i divertit. Després d'un rato esperant a l'aeroport vam anar a facturar. Allà va passar la primera i pràcticament única cosa no-divertida del viatge. Els tontos de l'aeroport ens van fer pagar 40 euros a cada un per no haver imprès un estuid paper. Em va semblar molt fort, però no hi va haver més remei que pagar.

Ja a l'avió tot va anar (much much more) ràpid. Va enlairar-se a l'hora i va aterrar també quan tocava. El paisatge era bonic tot i que estaba de la part del passadiss i no el veia gaire bé. Ja fora vam esperar les maletes. Les nostres van sortir força tard pero van sortir totes, que bé! Allà vam dinar a un McDonald's, pero jo no vaig menjar un Happy Meal perquè ja sóc gran. Això no va evitar que pasessin de mi, ja que quan vaig demanar, l'home se'm queda mirant i em diu alguna cosa semblant a "un moment" i se'n va. Jo vinga a esperar i a esperar i l'home no venia! Al final vaig demanar un altre cop i per fi em van servir. Com que fins les 4 no podiem entrar a l'apartament vam fer temps tot anant a mirar una plaça amb la seva fontana (diria que era la Piazza della Republica, però no em feu cas :P). Pel camí al Rap li va saltar una roda de la maleta i a tots ens va fer gràcia menys a ell, jaja. Després d'això ja vam nar tirant cap al nostre nou habitatge durant una setmana. Al principi ens vam espantar una mica perquè el carrer es veia super deixat, ple de graffitis i les cases donaven mal rollo. Pero abans d'arribar al nostre apartament ja vam veure un parell d'edificis en bon estat i el nostre es veia la mar de bonic. Vam fer una escenificació molt divertida a l'estil Mission Imposible, perquè hi havia moltes combinacions secretes per recordar, però jo me les vaig aprendre totes a la primera.
Se suposa que a les 4:30 havia d'arribar una señora a cobrar-nos la fiança i mirar si tot estaba en ordre, pero es va retrassar una mica. L'Anna, el Mario, el Rap i l'Edu van nar a comprar provisions i jo i el Rafa ens vam quedar per si de cas venia. Vam començar una partida de cartes però la dona no va tardar gaire i no la vam poder acabar. Al final va resultar ser una prostituta molt simpàtica que ens va tenir ocupats molta estona i per culpa seva el Rap es va quedar sense veure Sta. Maria della Maggiore. Per no perdre el primer dia vam aprofitar que estabem de pas per veure el Palau de la Òpera, que va resultar que no era tan espectacular com ens esperavem (o com s'esperaven, jo no m'esperava res perquè no sabia ni que era allà, jaja). Com que ja es feia tard i estavem cansadets vam encaminar-nos de nou cap a l'apartament. Abans m'he descuidat de descriure'l, aixì que ho faré ara: teniem una tele! Hi havia molta pornografia, programació cutre, canals extrangers i sobretot, sobretot, Itàlia 1! El menjador no estaba malament, cabiem les 6 persones sense estar massa estrets. La cuina potser era una mica justa, pero estava ben equipada i dos persones podien moure-s'hi sense molestar-se gaire, així que tampoc era per queixar-se. Teníem dos banys així que podiem dutxar-nos amb força fluidesa. Finalment teníem els dos dormitoris amb 4 llits cadescuns, dos d'individuals i dos lliteres. Jo vaig dormir a la llitera de dalt, perquè és molt divertit i no tinc por de caure! Per sort també teníem aire condicionat, perquè feia molta molta calor. El programavem perquè s'apagués al cap d'una hora de dormir, pero alguna nit el vaig arribar a encendre fins a 3 cops!
Aquell dia l'Anna va fer ous ferrats per tots, que estaven la mar de bons. Va ser l'únic dia que no va cuinar el Mario, sense contar els àpats preparats pel Sr. McDonald's. També vam menjar amanida (jo poqueta perquè la verdura no m'agrada gaire...) i una mica de pa Bimbo. No vam tardar gaire a anar a dormir. Tot i que no dormia al meu llit no em va costar massa dormir, suposo que estaba molt cansat! La primera nit a l'apartament va estar la mar de bé.

L'endemà em vaig aixecar amb una mica de mal de coll per l'aire condicionat, però era un mal menor gràcies al bon ambient que hi havia. Vam esmorzar torradetes que havia portat l'Anna juntament amb la Nocilla, que com que havia agafat fred a la nevera no volia sortir, debia estar espantada pubreta. En sortir vam fer un recorregut de piazzas (entre elles la Piazza Delle Quattro Fontane) i esglèsies (entre elles no la de Sta. Maria della Maggiore jaja). No tinc gaire memòria pels noms així que no en posarè gaires, ja tindreu la crònica del Rap pels detalls :P Potser també barrejo algun dia, però no tinc remei jo... sempre m'ho diu la seño! Però això no vol dir que no fos divertit eh!?
També vam veure l'Ara Pacis, que està molt ben conservat i es força xulo. Allà el rap va fer servir per primer cop el "Si yo sono estudianti di arti entri gratis?" Al maldito li va servir, com en tants altres llocs, quina ràbia! La resta vam haver de pagar, quin remei. També vam anar a la Galleria Borghese, però abans vam fer una visita per la Villa. Una parella (de Jerez/Jaen? no m'en recordo :P) se'ns volia acoplar perquè no sabia com arribar a la Galleria, pero nosaltres encara no hi anavem i els hi vam indicar. Ens vam apalancar per dinar els sandwitxs i vam estar la mar de bé. Un cop a la Galleria vam veure moltes coses i jo em vaig cansar molt i molt. Va ser el dia que pitjor vaig estar, les meves cames em deien prou, pubretes. Malgrat tot encara vam nar a la Fontana de Trevi, que és molt maca i està la mar de ben conservada! Hi havia molta gent i fins i tot una parella casant-se (el dia seguent també :D), i jo vaig desfer-me de les maleïdes monedes de 2 cèntims per assegurar-me el retorn a roma jejeje.
Com que just a Termini, en direcció al nostre apartament, hi havia un super, varem entrar a fer més compres ja que ens vam quedar justos el primer dia. Vaig pagar jo, com tot un nen gran :D Però com que ja vam passar comptes més endavant és com si tothom hagués pagat! Sóm bons companys ^^. Per sopar el Mario ens va fer uns macarrons súper bons! És un bon cuiner, vaig menjar tot el que va preparar! I mira que jo sóc raret menjant!

El dia següent, al aixecar-nos i després d'esmorzar, vaig rentar els plats, perquè sóc molt responsable (tot i que cada dia , o casi, els rentava algú diferent). Vaig passar força calor tot i l'aire condicionat, però el Rap em va ajudar a esvandir-ho tot! Quan vam sortir varem veure alguna que altre església més i després vam anar al Coliseu! És el lloc que vam fer més cua (una hora mes o menys!) però va valer la pena perquè em va agradar molt. Després vam visitar els Foros Romans i el Palatino, ja que l'entrada del Coliseu els incloia. Després el Rap, el Rafa i l'Edu van entrar als museus Capitolins per veure la lloba amb Ròmul i Rèmul, mentres l'Anna, el Mario i jo ens apalancavem un rato. Ens va anar bé, les nostres cames ens deien gràcies, us ho juro! Aquell dia per sopar el Mario va fer uns espaguetis a la carbonara, que van ser el meu plat preferit de tots els que va cuinar.

El dia seguent vam seguir veient esglésies, piazzas i fontanas a més a més del Panteó. Té la cúpula més gran de tot Europa :O És bastant espectacular i el raig de llum que entra es molt guai! A la una del mig dia toca just a la porta i l'efecte que fa és bonic, tot i que no se si valia la pena esperar casi una hora per veure-ho :P Tot i així tampoc ens vam avorrir ^^. També vam entrar a una Galleria que a part del que exposava,tenia unes vistes molt boniques, ja veureu les fotos. El Ponte degli Angeli es veia des d'una perspectiva molt bona, valia la pena. Més tard i vam passar i com que el Rap no tenia bateria obligava a l'Edu a fer fotos, putu Rap! (xDDDD) Jo em vaig salvar, cada cop que el Rap esmentava la paraula camera fugia maquiavelicament juju.

L'endemà el primer que vam anar a veure va ser la Piràmide de Caio Cestio. És petiteta però molt mona! Em van venir ganes de veure les d'Egipte, jeje. Després vam passar per un parc on l'Edu s'hi va deixar la càmera, quin ensurt! Per sort se'n va adonar rapid i ell, l'Anna i jo vam nar corrents a veure si encara hi era. Per tornar vam passar pel carrer de l'altra banda, mentres el Rap havia anat a mirar si ens veia tornar per el costat contrari. No ens va veure fins que ja ens haviem trobat amb el Mario i el Rafa, que dolents que som :P Per dinar ens vam apalancar a una Piazza bastant comode esperant que obrissin la següent església a visitar. Hi vam estar força estona però era molt còmode i la companyia agradable. Després per visitar la següent vam pujar força a munt per un camí que feia pujada per visitar una esglèsia que juraria que era no se que del Popolus, jaja xD Potser m'equivoco. El que si recordo és que allà hi havia la embaixada espanyola. Per sort no vam necessitar asil polític! Ah, i ara que hi penso diria que també va ser durant el camí cap allà que vam trobar a la boja dels gats. Era una senyora tota esperrucada amb els cabells llargs i blancs, vestia amb una bata i portava mooolts bolsos a cada mà. Jo li vaig comentar al rap i entredents (per tant no em va sentir, ni tan sols em va veure moure la boca, de debó) que semblava la boja dels gats dels Simpsons, i acte seguit es va posar a cridar de mala manera en Italià. Quina por! Vam seguir caminant sense girar-nos i per sort no ens va llençar res pel cap.
Baixant ja de tornada de l'església vam trobar una corona de no se quina planta penjada en unes reixes, i ja que el Rap havia oblidat les corones d'olivera a casa, vam aprofitar per fer algunes fotos amb ella, i un video inclós. El Rap i l'Edu van fer de Maragall i Carod amb la corona d'espines, va ser molt divertit! Aquesta si que es bona, aquesta si que es bona!
Vam tornar a veure esglésies (crec que això ho he escrit molts cops ja ;A;) i al final vam tornar cap a l'apartament. A la rereguardia navem el Mario i jo, que ell pubret estaven desenvolupant vida propia, intel·ligent i sensible, sobretot sensible, jeje. Tot i així encara ens va fer el supar! S'ho va cobrar diguent-nos fills de puta, però jo se que era de bon rollo ^^ (si, no? XDDDDDDDD)

El següent dia... era el meu aniversari! El primer en felicitar-me va ser el Rap, si no contem un missatge de l'Espi abans d'hora perquè a les 12 no podia estar desperta. Després em va felicitar la resta i em va fer il·lusió, era el primer cop que els meus amics em podien felicitar els primers i en persona ^^ Aquell dia precisament vam anar al Vaticà. Ho vaig trobar una mica irònic ja que sempre m'he considerat bastant anti religiós, pero al final vaig trobar que va valer molt la pena! Els museus son graaaaaans i hi han moltes obres xules, fins i tot egipcies! Vam caminar força però per sort no em vaig cançar tant com a la Galleria Borghese. Segurament el millor del dia va ser veure com allà el Rap no va poder entrar gratis enlloc :D "Si yo sono estudianti di arti entro gratis" fail, ja tocava! Després a la tarda vam entrar al vaticà pròpiament dit, i es mooooolt guai! Sens dubte millor que totes les esglésies vistes i per veure. Les decoracions són molt guais, les escultures i tot! Fins i tot St. Pere amb els peus completament gastats. A un li falten pràcticament tots als dits i si no recordo malament a l'altre li quedaven el gros i poc més, imagineu. Llàstima que no vam poder cap de les quatre relíquies del cristianisme, només les escultures que les representaven. També vam veure les tombes dels Papes, entre elles la de Joan Pau II, on hi havia força gent resant. Sortint vam pujar a la Cúpula de St. Pere, i després de 500 i pico esglaons, vam arribar a dalt de tot. Les vistes eren absolutament genials! De les millors que he vist i possiblement el que més em va agradar de Roma! La plaça es veia genial, i la vista de la ciutat no tenia preu. Segurament l'entrada més ben invertida de totes, almenys per mi.
Un cop a baix vam coneixer un senyor, tot un habitant del Vaticà! De fet tenia la doble nacionalitat, perquè també era espanyol, i ens va parlar perquè va sentir al Rap parlar de coses tècniques jeje. Va resultar que era enginyer i que a més coneixia al Joan Laporta, el president del Barça, quina emoció! També coneixia Tarragona, quina casualitat. Ens va explicar algunes coses i finalment ens va recomanar una geladeria (Old Bridges) que segons ell era la millor de tota Roma, i que tenia unes cues casi tan llargues com les dels museus vaticans. La cua era prou important, sobretot per lu petita que era la geladeria, però va valer molt la pena fer-la! El gelat és totalment impressionant, el millor que he menjat! El de pistatxo era com menjar el fruit sec mateix, i aconseguir això amb un gelat, fred com està, té que ser molt difícil! El de préssec també era com menjar un préssec recent sortit de la nevera, quin gust! A mésl es racions eren moolt grans, aixi que ens vam afartar! El dia anterior haviem provat els gelats de San Crispino, que també són molt bons (fins i tot el de préssec diria que era millor allà, tot i que la diferència era petita. Amb el pistatxo va ser al reves :P), però la ració era més petita i també més cara, així que perd en el balanç general jeje. Finalment ja vam tornar a l'apartament a preparar-nos per l'últim dia complet que passaríem a Roma.

Aquell dia va ser bastant relaxat. Vam veure les últimes esglèsies i vam entrar gratis a una residència Papal durant no se quants anys fins a no recordo quin any (XDDDD). Com que per entrar gratis necessitaves l'entrada del Vaticà i el Rap no es va recordar de dir-ho fins que vam ser allà, el Rafa i el Mario no la portaven i es van quedar fora. Jo per, sort aquell dia va ser l'únic que no havia buidat la cartera de tikets i entrades! La visita va ser la mar d'interessant, el guia parlava en italià pero vocalitzava bé i pronunciava a poc a poc, així que vam poder entendre-ho tot sense problemes. Allà fins i tot vam veure una firma del Mussolini, de quan el Vaticà es va convertir en ciutat estat!
Aquell dia També vam veure les termes. A partir d'allà el Mario ja no ens acompanyava perquè s'havia fet un senyor forat als pantalons i va preferir tornar a l'apartament. Ah si, previament ens haviem menjat un altre gelat a l'Old Bridges!
Bé, com anava dient vam veure les termes, que dins el que cap es conserven força bé. S'ha de tenir en compte que tenen molts anys, eh?
Després voliem veure les catacumbes que hi ha seguint la Via Appia. Vam començar a caminar a caminar, per una zona on només passaven cotxes, ens vam sentir una mica matats, jaja! Però a partir de cert punt, quan ja estavem a les afores de Roma, el paisatge es va tornar preciós! A més vam enganxar la posta de sol, cosa que encara ho va fer millor. També hi havia molts gats i una dona alimentant-los, suposo que la boja dels gats 2 :P Per mala sort les catacumbes estaben tancades i no vam poder veur res, a més de que el camí s'acabava en una porta tancada! Ens vam colar per un lloc per saltar a l'altre banda, i va sortir un veí que donava mal rollo que ens va dir que haviem de trucar la porta o fer marxa enrrere. Com a la porta no contestava ningú vam decidir tornar enrrere, després de que una senyora passes olímpicament del Rap quan volia preguntar-li si es podia passar per la porta (segurament perquè es va descuidar que era estudianti di arti). Se'ns va fer fosc i a més no trobavem el metro, pero al final ens en vam sortir. Era tardet i vam decidir parar al McDonald's a comprar supar. Vam trucar al Mario però va dir que ell ja feia el supar (de fet ja ens havia dit que el faria :P) i que no volia res. Nosaltres vam agafar hamburgueses i vam tirar cap a l'apartament. Allà el Mario havia fet un remenat amb els ous, el pernil i el formatge que quedava, per buidar la nevera. No se perquè ningú en va voler! Estaba boníssim! Entre aquella nit i l'esmorzar de l'endemà em vaig menjar la ració que en principi era per 6 persones jajaja. Abans de sopar però, estabem fent fotos i demés tumbats entre el llit de l'Edu i el del Rap (dormien de costadet, les males llengues diuen que... ui no que sóc un nen i no les haig de dir aquestes coses :O), i en un moment donat l'Anna va caure enrrere, i misteriosament el llit es va inclinar d'un costat. Ens ho vam mirar... i vam descobrir que s'havia trencat una pota! Amb el pes de l'Anna... imagineu si arribo a caure-hi jo, jaja! Tot i aixì se'ns van posar per corbata, el dia abans de marxar i passa això! Segons el contracte teniem que pagar qualsevol cosa que tranquessim a més de que se'ns quedaven la fiança de 100 euros :( Després d'estona discutint vam canviar el llit de lloc i el vam posar aprop de la paret, que quedés més apartadet. Vam posar la pota que s'aguantés en equilibri i el resultat va ser satisfactori, tot i que seguiem sense tenir-les totes. Al final vam supar en un intent de cena romana, amb els matalassos al menjador i assentants en ells, jeje. Jo em vaig menjar la meva hamburguesa i un munt del plat del Mario, que ningú m´se va tocar! Vaig acabar ben empatxat. Vam nar a dormir aviat per aixecar-nos a primera hora i fer la neteja del pis i mirar si arreglavem algo del llit.

L'últim dia vam fer la neteja, vam rentar tots els plats i vam decidir que ens arriscariem a deixar el llit tal com estava. En Massimo, el propietari mafiós, es va presentar una hora abans del que havíem quedat, amb dues persones més, per comprovar què tal estava el pis. Ens va agafar una por! Tres persones comprovant si tot estaba bé... Van entrar a la primera habitació i vam sentir que començaven a mirar a sota els matalassos i a aixecar els somiers (a dintre s'hi guardaven llençols i mantes). Ens voliem morir, estabem segurs que el llit no aguantaria. Jo estava girat d'esquenes a ells, però quan em vaig girar vaig veure que ja eren a la altra habitació i que tenia el somier aixecat... el del llit trencat! allà si que el cor em va fer un salt, us ho juro! Però va tornar-lo a baixar i... no va passar res! No se pas com va aguantar, però va aguantar! Després d'això vaig sortir a la terrassa a respirar, junt amb el Rafa i l'Edu que els malditos ja feia rato que hi eren. Quan vaig tornar a entrar ja casi estaven, ens van tornar la fiança (:P), vam firmar el check-out i els vam dir que "vamos a cojer el bus, que el avion sale dentro de poco" (sortia a les 5:45 i eren les 9.30 jaja). Un cop fora de l'edifici vam marxar disparats! El recorregut de l'apartament a l'estació mai se'ns havia fet tant curt! I tot i així pensavem que en Massimo ens perseguiria per trencar-nos les cames... :(
Vam fer temps al McDonald's i a les 12 vam tirar cap a l'aeroport. Vam passar-hi... 5 hores! bien! Però per fugir del Massimo totes les precaucions eren poques :P Vam explorar, vam fer timbes, ens van estafar comprant menjar, vam facturar, vam passar per davant de tots els que no tenien prioritat d'embarcament i jo vaig ser el primer a pujar a l'avió, que guai! A la tornada tot va anar, bé, però tots els nostres pares ens esperaven just a la sortida, quina vergonya! Ens vam despedir i tots vam tornar cap a casa! Jo m'hagués quedat perfectament una setmana més, però ja se sap que no es pot tenir tot.

Penseu que no m'he estes gaire en detalls, aixi que penseu que tard o d'hora tindrem la ració de crònica quilomètrica (prepareu-vols pel dia el Vaticà, jaja!), ja això només és un balanç general una mica detellat. Espero que hagiu gaudit la lectura, a mi m'ha agradat molt d'escriure!

-------------------------

Què us ha semblat? XDDDDDDDDD És un experiment k se'm va acudir a la dutxa de l'apartament ù.ú Li vaig donar unes quantes voltes i em va semblar que si me'n sortira podia quedar interessant xD És la primera cosa que faig de l'estil, així que no se que us semblarà xD Si se us ha fet pesat de llegir, podeu dir-ho perfectament que no m'ofendré xD Ja tenia clar k no faria crònica rigorosa, aixi k vai pensar k d'aquesta manera almenys seria original ù.ú A més aixi també queda més ben camuflat que no recordo la majoria de noms ^o^ o se, es per matarme, pero que hi farem, soc aixi i aquestes coses em costen lo meu xDDDDDDDDDDDDDDD A més que igualment no tinc prous coneixements d'art com per poder dir coses diferents a "estaba molt bé, era molt xula" sobre esglèsies i demases xDDDDDDDDDD Per cert, segu k esta plegat d faltes, no l'he passat pel corrector xD Crec k si mel rellegeixo un cop mes em vindran ganes de borrarlo tot, aixi que res xDDDDDDDD
Pel que fa a les fotos, pos no se, crec k en una redaccio d'aquest estil no cal, si voleu pos al facebook, o demanant, o les entrades del rap ù.ú

Resumint, k tot va nar molt b ^^

Petons!