Bé, he decidit, per propia voluntat (3D XDDDDDD), treure-li una mica la pols a aquest blog i fer una bonica i preciosa crònica del viatge a Lisboa XDDDD Obviament no sera una crònica raptoril, no us espanteu XDDDDDDDDDDDDDD (llegint això uns dies després veig que m'ha quedat més llarga del compte... però segueix sense tenir els nivells raptorils xDDDD) Jo us faig l'aperitiu per quan toqui l'altre, d'aqui... mínim any i mig xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Així que vinga, val més deixar-nos de preambuls i anar per feina XD
Tot va començar... no bé del tot, que diem xDDDDDDD L'autobús per anar a Flacà va arribar mitja hora tard i vaig perdre el tren que havia d'agafar. Per sort n'hi havia un en 40 minuts i a més era mitja-distància, aixi que en total només vaig arribar mitja hora tard a Barcelona (el Rafa y el Rap son majos y me esperaron m.m). Després ja vam nar a Villaperdida, digo a Vallvidrera, i allà vam passar l'estona entre FIFAs, videos i frikades varies. Va arribar la hora de dormir i... bueno... ens vam posar a xerrar amb el Rap m.m i s'anava fent tard ò.ó I ens haviem d'aixecara e les 5 per ser a les 7 a l'aeroport xDDDDDDDDDD Al principi vaig dir en conya que encara empalmariem (no malpensar sisplau, eh Jig ^^ XDDDD), pero entre una cosa i l'altre es van fer la 1, les 2, les 3... després va caure un diluvi universal, es van fer els 4... i vam dir, ara per una hora de merda no dormirem, total ens aixecarem pitjor XDDDDDDDDD El Rafa crek k va aconseguir dormir una hora o dues pero tpc tenia gaire bon aspecte xDDDDDDDDDD En fin, que no podiem començar millor xDDDDDD
A l'aeroport vam arribar bé de temps, tot i que el cabrón de facturació de vueling ens va fotre la por el cos i ens va dir que corressim com uns desgraciats k perdriem el vol xDDDD La gràcia va ser que no vam ni arribar a embarcar, anavem a entrar a l'avió i ens foten fora dient que hi han problemes ^o^ Al final ens van dir que era una tempesta elèctrica i que haviem d'esperar qui sap quan. Per sort, amb mitja hora n'hi va haber prou, i com que el Rap portava les cartes el temps va passar prou bé XD
Al cap d'una horeta i mitja (que amb el canvi horari a la pràctica va ser com mitja horeta muahaha XD) vam arribar sense més incidencies que el fet d'estar morts de son. Allà vam anar a l'stand d'informació i la puta de Lisboa, alias la borde, ens va dir quatre coses mal dites i amb poques ganes XDDDDDDDD Ens vam endur un mapa i ens vam disposar a agafar o l'autobús 44 o el 745, que eren els dos que porten fins a Rossio, lloc cèntric i on era el nostre alberg. Amb aquestes que arriba el 44, i li va veure la cara de vagabund/yonki/loquesea al Rap, pero no va tenir temps ni d'obrir la boca que el tio ja li va dir que pillés l'aerobus (el qual haviem descartat per ser aixi com el triple car que els busos normals XD) que ell no el portava ^o^ Así sin más, sense explicacions ni tonteries, que això es pels perdedors xDDDD Quina gran rebuda XDDDDDDD Per sort darrere nava el 745 i aquest no va posar cap problema. Al baixar ens vam trobar amb aquesta bonica plaça XD
Of corse, con Rafa en medio, sino Rafa no sería Rafa XDDDDDDDDDDDD
Allà vam fer be de no seguir els pressentiments del rap XDDDDDD
-Yo creo que el albergue es por allí. (señala a lo lejos).
-Ok, pues vamos a cruzar.
*El Rafa se gira*
-Anda mira, es este de aquí al lado
en fin XDDDDDDDDDDDDDDD
La veritat és que al principi ens vam espantar una mica XD A la web veus unes fotos molt guapes, et diu que tens PCs, wi-fi, esmorzar gratis, que l'alberg ha guanyat no se quin premi... vamos la polla xD I resulta que ens trobem un edifici vell, unes escales gastades... sensció de decadència vamos XDDD Pero se'ns va passar ràpid, complien el que deien així que perfecte xD
Vam nar a deixar les coses en un armari de la neteja molt majo, ja que no podiem fer el check-in fin les dues xDDDD Allà el Rap va aprofitar per acosar a la Leoparda (llamada así por sus tatuajes chungos XDDDD) o la Puta II de Lisboa, la nostra amable amfitriona XDDDDDDDD No ens va aclarar moltes coses i va tirar pel mètode wikipedia algun cop, però bueno, hi va posar voluntat xDDDDDDDDD
Així que vam decidir anar a donar una volta i visitar Lisboa per fer temps. Obviament la visita al McDonalds no podia fallar, i allà em vaig pillar el meu primer McFlurry, una edició limitada de Magnum XD Per mi no feia justicia al nom de Magnum pero en fin, un McFlurry sempre es bo xD Després vam anar a voltar i ens vam perdre una mica (eh Rap 3D XDDDDD), amb el qual vam veure una zona de Lisboa fea fea fea xDDDD A sobre pel camí ens van oferir droga, amb un so característic que aviat aprendriem a reconèixer fàcilment:
-cocamariahachisssss?
Així molt ràpid y por lo bajini XDDDDDDDDDDDD El primer cop vam flipar un rato, pero es que el segon cop, al cap de 5 minuts ja va ser en plan: pero que coño? XDDDDD En poca estona ens vam adonar que aquella era la dinàmica: camells a plena llum del dia, campant tant tranquilament i acosant als turistes xDDDDDD Així que com comprendreu ens vam endur una primera impressió una mica negativa (bordes per duplicat, l'alberg una mica atrotinat -en un principi, al final va ser un encert com he dit ù.ú-, camells a punta pala...). La visita a la catedral tb va ser una mica... pk estaba bastant mal cuidada, pedres mal fotudes per tot arreu, el sotre d'oralita o el que fos allò... vamos un xou XDDDD Però allà van començar les fotos frikis i resulta que vam acabar rient bastant xDDDDDDD
Un bon exemple sería:
fjdisdhfsajhj xDDDDDDDDDDDDD No en poso més perqué ja les teniu al Face, però aquesta és molt bonica i representativa xDDDDDDDDDDD
Després vam anar a la Plaza del Comercio, que es molt bonica ella, i a més s'hi pot observar el Tajo amb tota la seva magnificencia (vaia bestialitat de riu XDDDDD)
Aquí es veu la Plaça amb l'Arc del Triumf de fons, al final de la Vía Augusta. És una imatge maca m.m
I el Tajo:
Love this photo m.m
La veritat es que per lo gran que és i les vistes que té, la Plaça em sembla increiblement mal aprofitada XD No hi ha res, a part de alguns turistes i, per descomptat, camells XDDDDDDDDDDDD Amb lo bé que quedaríen uns bars/restaurants que et clavessin 3 euros per un cafè.... xDDDD Com que erem a prop de l'elevador de Santa Justa (Klan) vam decidir anar a admirar una mica les vistes que s'hi veien xD La veritat es que no va decepcionar, Lisboa millora des de l'aire xDDDD Seguint amb les coses que teniem a prop (si es que Rossio sera feo pero centrico lo es a un huevo xDDDDD) vam tirar cap a la església que es veu a les fotos, que va quedar derruïda per el terratrémol aquell tan béstia que va patir Lisboa por ahí el segle XVIII. Alla vam trobar el gati di Lisboa, pero aquest era un peazo vago i es deixava fer de tot (m.m) sense inmutarse ni obrir els ulls (no estava mort k consti XDDDD). La veritat es que es un lloc bastant guapo, té un toc de romanticisme històric que ho fa especial. Però com es evident això no ens impedeix de fer fotos frikis, només faltaria xDDDDDDDDDDDDD
El passport (o password, tatadum xDDDDDDDDDD). Vaig ficant fotos per amenitzar i perqué us ubiqueu respecte els albums, com ja sabeu hi han moltes més m.m
Al sortir vam decidir que ja tocava anar a dinar, al McDonalds of corse, es tradició i no pot fallar XD Com que ja casi eren les 3 al acabar, vam nar a l'alberg a comprovar les nostres habitacions. No estaven malament, quatre llits, amb caixa forta i armari per guardar les coses, ventilador (el qual casi no va parar en els 4 dies XDDDDDDD), radiador (el qual es va morir de fàstic xDDDDDDDD)... Com que estavem morts de passar la nit sense dormir i no podiem amb les nostre ànimes vam decidir fer un break de hora i mitja i ens vam apalancar al llit XDDDDDD Quan portavem una estona allà va apareixer la leoparda acompanyada del que sería el nostre company d'habitació durant dos nits, el Gay Surfer XDDDDDDDDDD Quan va entrar només va dir "Hi guys", però coma tenia molt de surfero style i a més va penjar un vestit de neopré al penjador, el Rafa li va aplicar la coletilla de "Hi guys, I'm surfer", i ho va repetir tant que al final se'ns va quedar a tots i ell es va encasillar xDDDDDDDDDDDDD Es va quedar una estona per allà sense dir res, així que nosaltres vam seguir intentant dormir XDDDD
Cap a les 5 ja haviem recuperat forces aixi que vam anar al Castell de St. Jorge, que la veritat es un lloc xulíssim, bastant gran i l'entrada no era gaire cara xDDDDD Em va agradar molt, va ser la primera gran impressio que em vaig endur de Lisboa XD Allà ens vam trobar amb l'Alan, un tio simpàtic pero amb molt de morro XDDDDDDDDDDD Em va interpelar al veure que portava càmara i em va dir que s'havia deixat la seva, que tenía dos mòbils però sense bateria i que se jo XDDDD I que si li podia fer algunes fotos porqué era un lloc molt maco i els seus amics no creurien que havia estat allà XDDDDDDD Així que en total li vaig fer 12 fotos, no es queixarà el putes XDDD (Digi del futuro: tot just les hi he enviat avui, :trollface: XDDDDD)
Una foto del castell de lluny, des del mirador de SJK:
I una altra de les vistes des de dalt:
Sortint d'allà ja era massa tard i estavem massa cansats per fer res més, així que vam tornar a l'alberg per reposar una mica i després sortir a sopar. Vam trobar un carrer ple de restaurants així que vam decidir explorar-lo. Al primer ens va acosar un camarer (més endavant comprovariem que el acoso al posible client és un esport de moda a Portugal xDDDDD) que ens va oferir seure, però ho vam veure molt car xD Ens va dir que a tot el carrer teníen els mateixos preus i que no valia la pena seguir mirant, pero evidenment no li vam fer cas. I bé que vam fer xDDDDD Al restaurant de davant teníen un menú bastant decente per 10 euros, molt més barat que la carta de l'altre xDDD Així que ens hi vam quedar, just davant del cambrer que ens volia timar xDDDDDDD A més el cuiner i el cambrer/propietari eren molt simpatics, pero dels que no es fan pesats xDDDDD Així que vam estar la mar de bé. Mentres sopàvem ens va apareixer en Mutombo (o així li dic jo xDDDD), un keniata (creo XD) que ens va sentir parlar espanyol i va començar a parlar a tota velocitat XDDDD
-Oooh, españoles? A mi me gusta España! BarcelonaMadridBadajozCaceresBilbaoValencia (així mitja hora xDDD) y además fútbol campeones del Mundo y Europa, muy contento, me gusta España! Tomad, regalo!
I el tio ens regala una pulsera a cada un, i a mes ens les beneix i li fa un petó en un estrany idioma xDDDDDDDDDD Evindentment és una técnica per vendre com una altre, i nosaltres que som bones persones vam cedir i li vam donar cadescú algo de dineres per agrair-li l'amabilitat XD
Ja ben tips i amb una nova pulsera, cap a dormir, que l'endemà tocava anar a Belem.
L'endemá vam provar per primer cop l'esmorzar de l'alberg, i la veritat és que no ens podem queixar de les creps k ens van oferir XD Ja ben tips ens vam dirigir cap al tranvia direcció a Belem. Un cop allá vam anar directement a la Torre, que és molt maca m.m Vistes:
Tres guiris la mig tapen, pero s'enten la idea oi? 3D XDDD
Per fer-vos una idea de com és ja teniu fotos al Face, pero és un lloc molt maco, i més gran del que sembla des de fora. Hi han moltes sales per veure i molts llocs per entrar, i si vas en grup, si un va per un lloc i l'altre per l'altre, com podeu veure, es poden aconseguir fotos genials XDDDDDDDDDDDDDDDDD
Per la restá bé, excepte que per pujar i baixar numés hi ha unes escales de cargol, bastant estretes, i allò era un caos, jo crec que feia falta un urbano xDDDDD Al sortir d'allà encara era massa aviat per dinar, pero era hora punta per veure el monestir, així que vam decidir anar al museu de la marina que hi havia per allà, que estaba bastant bé de preu. Allá la recepcionista li va dir al Rafa que si es treia la samarreta entrava gratis xDDDDDDDDDDDD (era de Nirvana 3D XD)Al final amb la tonteria no li va donar l'entrada, i quan haviem de tornar-la a ensenyar ens vam quedar amb cara tontos XDD Pero com jo i el Rap la teniem i ens va veure cara de bones persones ens van deixar passar XD Al museu en si hi han varies peces de vaixells, estris de navegació, algunes escultures... i després una part on hi ha diverses embarcacions. No está malament XD
Al sortir ja haviem fet prou temps per anar a dinar, així que vam començar a tirar carrer amunt a vere què trobávem. Tot era bastant car, pero al final vam arribar a un Japo que es deia Samurai (olé XD), on per 10 euros podies endrapar tot el que volguéssis XDDDD La veritat és que no estaba geeens malament (hasta vaig menjar peix sense adonarme'n T_T) i en vam sortir bastant tips, sobretot el Rafa, que es va afartar el tio XDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Vam demanar il conto i vam tornar a baixar en direcció als Jeronimos. És un monestir bastant espectacular, moooolt gran, i tot i així només te n'ensenyen una part XD De fet, podeu admirar-lo amb tota la seva llargada:
Un cop fet el petit Tour vam decidir que era hora d'anar a veure el Monument als Descobridors, aquí presente:
Vam triar només fer una visita a la exposició d'abaix i a les vistes de dalt de tot, que era més barat que la vista completa XDDDD Va valer la pena, ja que es veuen unes vistes genials, i és un dels pocs llocs on pots agafar una bona foto del monestir en la seva totalitat, vease la foto que he puesto XDDDDDDDDDD
Finalment, ja només ens quedava una cosa per fer a Belem: comprar els famosos pastissos. Es nota que la pastisseria original on van ser creats és famosa, la cua era similar a l'Old Bridges de Roma, sortira de fora el local i varis dependents allá apretujats emmig d'una marea de clients xDDDDD Però valen la pena, están molt bons m.m I per desgrácia ja no me'n queden u.u xDDDDD
Ara si que si que havíem acabat amb tot el que voliem veure, així que cop de tranvia i cap a Rossio XD Vam passar per l'alberg i després, com que no sabiem on anar a sopar, vam decidir anar a donar voltes amb el tranvia (el típic, el que no surt de la ciutat xD) fins que ens cansessim o fins que trobessim un lloc en el que ens vingués de gust baixar xDD (que consti que teniem la Lisboa Card, que es un vale de un/dos/tres dies, depén del que hagis pagat, que inclou tot el transport i descomptes als museus i monuments, no estavem per gastar aixi pk si xDDDDD) Al final vam fer el recorregut sencer, i voliem seguir donant la volta, pero la conductora ens va dir un subtil "adios" repetit tres vegades per donar-nos a entendre amablement que fotéssim el camp xDDDDDDDDDDDD Així que al final vam tornar al nostre estimat carrer dels restaurants, on aquest cop vam baixar una mica més i vam acabar triant un restaurant on feien pizzes per un preu prou acceptable xDDD Cal dir que vam haver de tornar a sortejar al mateix cambrer pesat de l'anterior dia, i que li vam tornar a dir que no, gràcies XDDDDDDDD Pobret, crec que el vam traumatitzar xD
I per acabar, deixaré una foto fantástica, testimoni de lo bé que ens ho vam passar al tramvia:
DERP!
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
En fin, quan m'hi posi faré els altres dos díes, en un principi no la volia fer tant llarga, pero suposo que després de tant de temps algo se m'ha enganxat del Rap xDDDDDDDDDDDDD
Salut!
Crònica: Lisboa 2010, dies 1 i 2
¿Por qué?
Y otro texto 3D M'agrada més que l'últim k vaig penjar, estic prou content del resultat final xDDDDDDDDDDDD Està escrit en segona persona, ja em direu k tal us ha semblat xD Ja he probat la 1a, la 2a i la 3a ò.ó I en veritat no ho he fet expressament, simplement els textos m'han sortit així xDDDDDDDD Po weno, k sense el relati aixo no són més que paraules, així que aqui el teniu:
¿Por qué?
Todo empezó por una triste casualidad, como tantas otras cosas en esta vida. Aquél día, uno entre tantos, te diste cuenta de algo. Nunca habías albergado la menor sospecha, nunca habías llegado siquiera a imaginarlo, pero el caso es que lo habías descubierto. No sabías que hacer, te debatías entre lo que creías que era tu deber y entre la incredulidad, la rabia y el miedo, sobretodo el miedo. Pero no había duda alguna. Antes de permitirte albergar cualquier otro sentimiento que no fuera el de la perplejidad, te habías cerciorado. Le habías seguido, le habías visto.
Al fin te decidiste: le preguntarías directamente. Lugar público, a plena luz del día. Necesitabas ver como reaccionaba, la cara que ponía. No era por asegurarte, eso ya lo habías hecho, sino porqué no podías simplemente ir y entregarle. Creías que vuestra amistad, si es que eso había existido nunca, merecía este último encuentro. Siquiera te hizo falta que quedarais, ya lo habíais hecho varios días atrás, antes de tu descubrimiento. Una cervecita en el bar como excusa para poder pasar la tarde hablando, esas tardes que tanto os gustan. O te gustan. O te gustaban. Ya no estabas seguro de nada.
Llegó el momento. No tenías ni idea de cómo abordar el tema así que dejaste que la conversación fuera por otros derroteros sin prestarle mucha atención. Ahora el debate interno se había reducido entre el miedo y la necesidad de saber. El resto no importaba. Finalmente reuniste el valor suficiente. Le cortaste a media frase, aun que no te diste cuenta. Se lo preguntaste, planteándoselo como una broma. Eso debería bastar para alterarle y confirmar tus sospechas. Pero no ocurrió nada. Te miró con su sonrisilla característica y te dijo que los videojuegos te estaban afectando la cabeza. Acto seguido continuó donde se había quedado, como si nada. Nuevamente fuiste incapaz de seguir el tema de la conversación. Al final no pudiste más y sin miarle a la cara te inventaste una burda excusa y te marchaste. No, en realidad huiste. Llegaste a casa con el pulso acelerado, te tumbaste en el sofá e intentaste serenarte. Cálmate, te repetías, cálmate. No ha pasado nada. Nada de nada. Todo han sido imaginaciones tuyas, eso es. Imaginaciones tuyas.
Dejaste pasar los días y poco a poco te auto convenciste de que todo había sido un sueño. Aquel día, el día en que creías haber descubierto algo, estabas muy cansado. Seguro que mientras le espiabas te dormiste y soñaste el resto. Luego, tu somnoliento cerebro se había dedicado a confundir el mundo onírico con el real. No podía haber otra. Tu mejor amigo no podría mentirte de esa forma. Su característica sonrisilla no podía surgir de una mentira. Así que decidiste que le llamarías, te excusarías por tu precipitada huida de la última vez y volveríais a quedar para otra tarde. Con ese pensamiento en la cabeza abriste la puerta del apartamiento. Parecía que el teléfono te invitara a llamar, con su parpadeante lucecita roja indicándote que tenías un mensaje. Eso te hizo decidir, le llamarías ahora mismo. Descolgaste el teléfono, y justo en ese mismo momento alguna cosa afilada se te clavó en el cuello. No tuviste tiempo de reaccionar, pero si de ver un reflejo en el espejo del pasillo. Así que tus sospechas eran verdad.
Despertaste tumbado en una mesa, amordazado y atado completamente. No podías girar la cabeza, pero intuías que él estaba justo detrás de ti. Sus palabras se encargaron de confirmártelo.
-Acertaste- dijo.- No pensaba que fueras a darte cuenta de nada. Pero soy consciente de que cometí algún que otro error. Supongo que la casualidad te llevó a la sospecha, y la sospecha a la certeza. Lástima que ahora esta certeza va a llevarte a la muerte.
No pudiste contestar, y aun que no hubieras estado amordazado, tampoco habrías podido decir nada. Estabas paralizado, en estado de shock. Lo que habías sospechado era tan aterradoramente cierto que estos últimos días los habías pasado intentando negar la realidad. Y ahora te golpeaba con toda su fuerza, y tú no sabías como responder. El torrente de sentimientos que te abrumaban te dejó aturdido. El miedo, tu viejo compañero, junto a la traición, la incredulidad, la culpa y la tristeza copaban tu capacidad de procesar información.
-Sólo te diré que es una pena que te dieras cuenta. Era entretenido charlar contigo. Pero ya he hecho esto otras veces, estoy acostumbrado.
Viste como agarraba un cuchillo y miraba su reflejo en él.
-Realmente no creo que tenga sentido que me extienda mucho más en esto. Simplemente me gusta que mis compañeros de juego sean conscientes de lo que les va a ocurrir, por eso te has despertado.- Y tras una pausa dramática añadió: por última vez.
El cuchillo descendió implacablemente, cortando limpiamente tu pecho y agujereandote el corazón sin encontrar ningún tipo de resistencia.
Tu último pensamiento, mientras la sangre empezaba a brotar de tu herida, fue sencillo:
¿Por qué?
Todo y nada
Wenooo, mes aviat del que creia, la veritat, torno per afegir alguna cosa a la etiqueta d'escrits XDDDDDDD va sortir de casualitat, en una redacció d'anglés, se'm va acudir la idea i com que em va fer el pes la vaig passar i ampliar lleugerament a l'español xDDDDD aquest es el resultat xD
La veritat un cop acabat, no m'arada tant com l'altre, es mes... rara no se xDDDDDDDDDDD Pero es el k va sortir en el seu moment ù.ú He pensat canviar varies parts, pero a la hora d la veritat em fa molt d pal, aixi k es keda tal com esta, i veurem si el k opineu vosaltres coincideix amb el k no m'arada a mi xDDDDDDDDD
Todo y nada
Estaba contento. Aquel día empecé mi último curso en la universidad, me reencontré con mis compañeros y la perspectiva del año académico no podía ser mejor.
Pero, a veces, las dioses del destino deciden que jugar contigo es lo mejor que pueden hacer.
Estaba de buen humor. Aquel día mi novia me había preguntado si quería que nos fuéramos a vivir juntos, los médicos decían que mi padre por fin estaba a punto de superar su cáncer y gracias a eso por fin volví a hablarme con mi hermana, años después de nuestra última discusión.
Pero, a veces, Murphy decide que tu vida es demasiada buena para ti.
Era feliz en aquella fría mañana, que para mi era la más calida que jamás había vivido. Era feliz pensando en lo que me deparaba un prometedor futro, en el amplio abanico de posibilidades que se abría ante mi. Era feliz hasta que él apareció de la nada, en mi camino de regreso a casa.
-Hola, Matt.-dijo una voz cavernosa.
Al principio estaba concentrado en mis propios pensamientos y no me dí cuenta de que un desconocido sabía mi nombre. Bajando de mi nube de felicidad, miré a ese hombre. Mis instintos primarios, los cuales siquiera sabía que tenía, me alertaron de que algo iba mal con ese hombre.
-¿C…cómo sabe mi nombre?- dije, fracasando estrepitosamente en el intento de imprimir un tono seguro en mis palabras.
-Sólo se… que no se nada
Esa voz, esa horrible voz .
-P… ¿perdón?
-Sócrates. ¿De verdad quieres ser profesor de Filosofía?- Una aterradora risotada siguió a esas palabras.
-Co… cómo sabe que quiero ser prof…
-Ser o no ser, esta es la cuestión.- Y viendo mí asustada cara añadió: ¿De verdad es Hamlet tu libro favorito? Jajajajaja
Otra vez esa risa, esa horrible risa.
Llegados a este punto de la “conversación” estaba completamente aterrado. Estaba en shock, no sabia que decir ni que hacer. El misterioso hombre no había dicho nada amenazador, pero me sentía igual que si lo hubiera hecho. Aprovechándose de mi inactividad, el hombre dio un paso adelante. Sólo escasos centímetros nos separaban. Levantó el brazo y me toco el pecho antes de que siguiera me diera cuenta de que se había empezado a mover. Sólo tuve tiempo de parpadear.
Después de eso, estaba solo en la calle.
Aquel día estaba deprimido. El curso universitario resultó ser horrible, mis compañeros dejaron de hablarme sin razón alguna y fui inexplicablemente suspendido por todos los profesores en todos los exámenes.
Los dioses del destino estaban contentos.
Estaba destrozado. Mi novia me dejó sin motivo, mi padre murió en un rebrote muy poco común del cáncer y mi hermana no pudo soportarlo, se hundió, me acusó de todo y nunca más me dirigió la palabra.
Murphy se había divertido.
Era un desgraciado en aquella cálida mañana, que para mí era la más fría que jamás había vivido. Era un desgraciado pensando en lo que ya no me deparaba el futuro, en el amplio abanico de posibilidades que se habían esfumado. Era un desgraciado desde qué una oscura marca apareció en mi pecho donde el extraño hombre me había tocado.
_______________________________
Què tal? XDDDDDDDDDDDD es raro eh? ù.ú podeu treuren conclusions i tal, rellegintmel jo em va fer reflexionar una mica, tot i k no tenia cap intencio en escriurel xDDD I
I és que a vegades no n'hi ha prou amb tenir bones cartes.
Alguien
Avui una entrada completament diferent al que us tinc acostumats, fillets meus xDDDDDDD L'altre dia em va venir el venazo d'escriure no se pk xDDD Si els de Roma recordeu, vai dir k escriure era una cosa k sempre m'havia fet gràcia pero que em faltava constancia xDDDD Pero per textos curts... aixi k res, se'm va acudir la primera frase (k no te res d'especial xDDDDDD) i em van venir les ganes, aixi k em vai posar davant el PC i va sortir això...
Alguien
Se levantó y se dirigió hacia la ventana.
Vio su imagen reflejada durante breves segundos, antes de abrirla. No le gustó. Su pelo desaliñado y su barba de al menos 2 semanas, junto a unos ojos rojos casi enfermizos le recordaban lo que estaba haciendo. Y no le gustaba. Pero no podía evitarlo. Hacia tiempo que se había abandonado, en una espiral de decadencia que no parecía tener fondo. O tal vez si. Pensó una vez más en esa idea. Pasar del ser al no ser. ¿Por qué no? Una vez más llego a la misma conclusión: porqué no se atrevía. Alejó esos pensamientos y se preparó para empezar su torturadora rutina. Todo seguía igual. Allí estaba Ella. Siempre se había preguntado que habría pasado si Ella no se hubiese mudado a vivir justo al edificio de enfrente. O si él viviera en cualquier otro sitio. Llegó a la conclusión que todo seria igual. El destino es cruel y estaba convencido que se hubiera obsesionado con cualquier otra cosa. Tal vez fuera su naturaleza. Decidió desterrar esos pensamientos, como todos los días antes de empezar el ritual. Empezó.
Abrió la caja. Sacó los prismáticos. Quitó el protector de las lentes.
Hecho.
Sabia que no tenia nada de especial realizar esa acción, pero para él era algo más que el simple acto de coger los prismáticos. Le hacia consciente de su obsesión. Si no, ¿por qué diablos tendría unos prismáticos? No le gustaban los pájaros, ni nada que requiriese el uso de esos aparatos. Dentro de su locura, ellos representaban la cordura. Dentro de lo anormal de sus actos, ellos representaban una especie de normalidad rutinaria buena para él. "Otra vez," se dijo. "No pienses, sólo mira. Sabes que estás loco, no les des más vueltas". Miró.
No estaba.
La vista del salón que se le ofrecía ampliada gracias a las lentes le mostró una habitación vacía de vida. Mientras él se estaba recreando en sus acciones Ella debía de haberse ido. Miró hacia la entrada del edificio, por si Ella salía por allí. No la vio. Volvió a mirar hacia arriba. Allí estaba, volviendo a entrar en el salón. Supuso que había ido al lavabo. Se excitó. "Cálmate, aún no" se repitió al menos cinco veces. Se calmó. Ella se sentó en el sofá, con la vista perdida hacia delante. Miraba la tele. Él empezó su pantomima. Vivía al lado de un parque, y por su suerte, con muchos pájaros. Pese a no gustarle las aves, suponían un buen motivo para estar mirando por la ventana con unos prismáticos. Si alguien le veía mirar en la dirección contraria podía pensar que estaba siguiendo el vuelo de cualquier fascinante espécimen. Aun así, sabia que algunos vecinos murmuraban a su paso las pocas veces que se veía obligado a salir. No le importaba. Si llamaban a la policía, él tenía una explicación lógica preparada, que más de un ornitólogo podría confirmar: aquel parque era excelente para la observación. Pese a ese detalle, cuando enfocaba los prismáticos hacia allí, miraba sin ver. Solo esperaba el momento para volver a dirigirlos hacia Ella sin que pareciera sospechoso.
Ahora.
Seguía igual. Se rascó un brazo. Que guapa. Se rió. Preciosa.
Hora de mirar hacia el parque. Por primera vez en mucho tiempo la dirección en la que apuntaban los prismáticos coincidió con un pájaro. No supo identificarlo. Se preguntó si seria uno de la veintena de complicados nombres que se había memorizado para dar el pego en una conversación rápida e informal. En el fondo le daba igual. Pensó en volver a mirar. Prefirió esperar. En un par de ocasiones anteriores Ella ya lo había visto mirando hacia su ventana. La primera vez fue rápido y consiguió imprimir un aire casual en el movimiento que hizo al desviar la mirada. La segunda vez no le salió muy bien y se notó su sobresalto. Los días que siguieron a aquel segundo “encuentro” Ella tuvo la persiana bajada muchas horas. Él siguió con su rutina de observación, para mantener la fachada. Aquellos días más que nunca, miraba y no veía. No supo si farsa dio resultado o si Ella acabó por pensar que todo fueron imaginaciones suyas, pero el caso es que al final todo volvió a la normalidad. Empezó a vigilar más, y sus miradas no habían vuelto a coincidir.
Hasta ahora.
Él había decidido que ya era de volver a contemplar a su obsesión. Cuando lo hizo, vio que Ella le miraba. Fijamente. No había lugar a dudas, su mirada apuntaba fijamente hacia él.
Se escuchó un ruido. La puerta se abrió.
Él estaba como hipnotizado y no prestó atención. No sabia que hacer. Los ojos azules de Ella lo tenían completamente atrapado.
Pasos. Llegaron al comedor.
Ella esbozó una siniestra sonrisa. Él supo que algo andaba mal, muy mal. No tuvo tiempo para girarse. Sintió un golpe en la parte izquierda de la cabeza y se desplomó. No volvería a levantarse.
Del ser, al no ser.
A unos metros de allí Ella bajó la persiana y se volvió a recostar en el sofá, completamente relajada, recordando, satisfecha, el primer “encuentro” y su patético intento de apartar la mirada como si sólo se hubiese detenido a mirarla de casualidad. Le había dado una oportunidad, que no aprovechó. Lo vio claro en el segundo “encuentro”.
Con Ella no se jugaba. A Ella no se la espiaba.
… hallado un cadáver en los pisos cercanos al Parque de
K us ha semblat? Es la primera cosa k fai per voluntat pròpia i simplement pk em va donar el venazo xDDDDDD Al principi volia desarrollar la primera frase d'alguna manera original xD Després vaig pensar k la originalitat era igual i k faria a un stalker de la gent k passa pel carrer xD Despres vai pensar k era mes interssant k stalkejes una tia i k al final el matessin aixi pk si xDDDDDDDDDDD Despres vai pensar k ell era el testimoni d'un assassinat, lo qual donaria peu a mes capitols i personatges, pero vai decidir k encara era massa aviat per complicarme tant xDDDDDDD FInalment sem va acudir k la tia era malvada i aixi es va quedar ù.ú K voleu, es la meva primera experiencia, em fa ilu explicaro m.m
Anna, em vai descuidar de preguntarte les faltes, les pots posar aki ù.ú XDDDDDDDDDDDDDDD
I res, k estreno etiqueta pero no tinc ni idea de si l'ompliré, igual em venen mes ganes d'escriure i igual no xD
Sus cuidais m.m
Les meves vacances
El dia abans de començar el viatge l'Anna i el Mario van venir a casa a dormir perquè l'aeroport de Girona és més aprop de casa meva. Em va fer molta il·lusió ja que va ser el primer cop que veniem, tot i que ja fa quatre estius que ens coneixem. M'ho vaig passar molt bé i espero que ells també. Vaig dormir poc pels nervis, i l'endemà ens vam aixecar aviat, però com que aquestes coses que esperes amb ganes mai fan mandra, no hi va haver cap problema.
Al cap de poc d'esperar van arribar el Rap, l'Edu i el Rafa. Jo no coneixia el Rafa però em va caure molt bé, de seguida el vaig veure com un noi simpàtic i divertit. Després d'un rato esperant a l'aeroport vam anar a facturar. Allà va passar la primera i pràcticament única cosa no-divertida del viatge. Els tontos de l'aeroport ens van fer pagar 40 euros a cada un per no haver imprès un estuid paper. Em va semblar molt fort, però no hi va haver més remei que pagar.
Ja a l'avió tot va anar (much much more) ràpid. Va enlairar-se a l'hora i va aterrar també quan tocava. El paisatge era bonic tot i que estaba de la part del passadiss i no el veia gaire bé. Ja fora vam esperar les maletes. Les nostres van sortir força tard pero van sortir totes, que bé! Allà vam dinar a un McDonald's, pero jo no vaig menjar un Happy Meal perquè ja sóc gran. Això no va evitar que pasessin de mi, ja que quan vaig demanar, l'home se'm queda mirant i em diu alguna cosa semblant a "un moment" i se'n va. Jo vinga a esperar i a esperar i l'home no venia! Al final vaig demanar un altre cop i per fi em van servir. Com que fins les 4 no podiem entrar a l'apartament vam fer temps tot anant a mirar una plaça amb la seva fontana (diria que era la Piazza della Republica, però no em feu cas :P). Pel camí al Rap li va saltar una roda de la maleta i a tots ens va fer gràcia menys a ell, jaja. Després d'això ja vam nar tirant cap al nostre nou habitatge durant una setmana. Al principi ens vam espantar una mica perquè el carrer es veia super deixat, ple de graffitis i les cases donaven mal rollo. Pero abans d'arribar al nostre apartament ja vam veure un parell d'edificis en bon estat i el nostre es veia la mar de bonic. Vam fer una escenificació molt divertida a l'estil Mission Imposible, perquè hi havia moltes combinacions secretes per recordar, però jo me les vaig aprendre totes a la primera.
Se suposa que a les 4:30 havia d'arribar una señora a cobrar-nos la fiança i mirar si tot estaba en ordre, pero es va retrassar una mica. L'Anna, el Mario, el Rap i l'Edu van nar a comprar provisions i jo i el Rafa ens vam quedar per si de cas venia. Vam començar una partida de cartes però la dona no va tardar gaire i no la vam poder acabar. Al final va resultar ser una prostituta molt simpàtica que ens va tenir ocupats molta estona i per culpa seva el Rap es va quedar sense veure Sta. Maria della Maggiore. Per no perdre el primer dia vam aprofitar que estabem de pas per veure el Palau de la Òpera, que va resultar que no era tan espectacular com ens esperavem (o com s'esperaven, jo no m'esperava res perquè no sabia ni que era allà, jaja). Com que ja es feia tard i estavem cansadets vam encaminar-nos de nou cap a l'apartament. Abans m'he descuidat de descriure'l, aixì que ho faré ara: teniem una tele! Hi havia molta pornografia, programació cutre, canals extrangers i sobretot, sobretot, Itàlia 1! El menjador no estaba malament, cabiem les 6 persones sense estar massa estrets. La cuina potser era una mica justa, pero estava ben equipada i dos persones podien moure-s'hi sense molestar-se gaire, així que tampoc era per queixar-se. Teníem dos banys així que podiem dutxar-nos amb força fluidesa. Finalment teníem els dos dormitoris amb 4 llits cadescuns, dos d'individuals i dos lliteres. Jo vaig dormir a la llitera de dalt, perquè és molt divertit i no tinc por de caure! Per sort també teníem aire condicionat, perquè feia molta molta calor. El programavem perquè s'apagués al cap d'una hora de dormir, pero alguna nit el vaig arribar a encendre fins a 3 cops!
Aquell dia l'Anna va fer ous ferrats per tots, que estaven la mar de bons. Va ser l'únic dia que no va cuinar el Mario, sense contar els àpats preparats pel Sr. McDonald's. També vam menjar amanida (jo poqueta perquè la verdura no m'agrada gaire...) i una mica de pa Bimbo. No vam tardar gaire a anar a dormir. Tot i que no dormia al meu llit no em va costar massa dormir, suposo que estaba molt cansat! La primera nit a l'apartament va estar la mar de bé.
L'endemà em vaig aixecar amb una mica de mal de coll per l'aire condicionat, però era un mal menor gràcies al bon ambient que hi havia. Vam esmorzar torradetes que havia portat l'Anna juntament amb la Nocilla, que com que havia agafat fred a la nevera no volia sortir, debia estar espantada pubreta. En sortir vam fer un recorregut de piazzas (entre elles la Piazza Delle Quattro Fontane) i esglèsies (entre elles no la de Sta. Maria della Maggiore jaja). No tinc gaire memòria pels noms així que no en posarè gaires, ja tindreu la crònica del Rap pels detalls :P Potser també barrejo algun dia, però no tinc remei jo... sempre m'ho diu la seño! Però això no vol dir que no fos divertit eh!?
També vam veure l'Ara Pacis, que està molt ben conservat i es força xulo. Allà el rap va fer servir per primer cop el "Si yo sono estudianti di arti entri gratis?" Al maldito li va servir, com en tants altres llocs, quina ràbia! La resta vam haver de pagar, quin remei. També vam anar a la Galleria Borghese, però abans vam fer una visita per la Villa. Una parella (de Jerez/Jaen? no m'en recordo :P) se'ns volia acoplar perquè no sabia com arribar a la Galleria, pero nosaltres encara no hi anavem i els hi vam indicar. Ens vam apalancar per dinar els sandwitxs i vam estar la mar de bé. Un cop a la Galleria vam veure moltes coses i jo em vaig cansar molt i molt. Va ser el dia que pitjor vaig estar, les meves cames em deien prou, pubretes. Malgrat tot encara vam nar a la Fontana de Trevi, que és molt maca i està la mar de ben conservada! Hi havia molta gent i fins i tot una parella casant-se (el dia seguent també :D), i jo vaig desfer-me de les maleïdes monedes de 2 cèntims per assegurar-me el retorn a roma jejeje.
Com que just a Termini, en direcció al nostre apartament, hi havia un super, varem entrar a fer més compres ja que ens vam quedar justos el primer dia. Vaig pagar jo, com tot un nen gran :D Però com que ja vam passar comptes més endavant és com si tothom hagués pagat! Sóm bons companys ^^. Per sopar el Mario ens va fer uns macarrons súper bons! És un bon cuiner, vaig menjar tot el que va preparar! I mira que jo sóc raret menjant!
El dia següent, al aixecar-nos i després d'esmorzar, vaig rentar els plats, perquè sóc molt responsable (tot i que cada dia , o casi, els rentava algú diferent). Vaig passar força calor tot i l'aire condicionat, però el Rap em va ajudar a esvandir-ho tot! Quan vam sortir varem veure alguna que altre església més i després vam anar al Coliseu! És el lloc que vam fer més cua (una hora mes o menys!) però va valer la pena perquè em va agradar molt. Després vam visitar els Foros Romans i el Palatino, ja que l'entrada del Coliseu els incloia. Després el Rap, el Rafa i l'Edu van entrar als museus Capitolins per veure la lloba amb Ròmul i Rèmul, mentres l'Anna, el Mario i jo ens apalancavem un rato. Ens va anar bé, les nostres cames ens deien gràcies, us ho juro! Aquell dia per sopar el Mario va fer uns espaguetis a la carbonara, que van ser el meu plat preferit de tots els que va cuinar.
El dia seguent vam seguir veient esglésies, piazzas i fontanas a més a més del Panteó. Té la cúpula més gran de tot Europa :O És bastant espectacular i el raig de llum que entra es molt guai! A la una del mig dia toca just a la porta i l'efecte que fa és bonic, tot i que no se si valia la pena esperar casi una hora per veure-ho :P Tot i així tampoc ens vam avorrir ^^. També vam entrar a una Galleria que a part del que exposava,tenia unes vistes molt boniques, ja veureu les fotos. El Ponte degli Angeli es veia des d'una perspectiva molt bona, valia la pena. Més tard i vam passar i com que el Rap no tenia bateria obligava a l'Edu a fer fotos, putu Rap! (xDDDD) Jo em vaig salvar, cada cop que el Rap esmentava la paraula camera fugia maquiavelicament juju.
L'endemà el primer que vam anar a veure va ser la Piràmide de Caio Cestio. És petiteta però molt mona! Em van venir ganes de veure les d'Egipte, jeje. Després vam passar per un parc on l'Edu s'hi va deixar la càmera, quin ensurt! Per sort se'n va adonar rapid i ell, l'Anna i jo vam nar corrents a veure si encara hi era. Per tornar vam passar pel carrer de l'altra banda, mentres el Rap havia anat a mirar si ens veia tornar per el costat contrari. No ens va veure fins que ja ens haviem trobat amb el Mario i el Rafa, que dolents que som :P Per dinar ens vam apalancar a una Piazza bastant comode esperant que obrissin la següent església a visitar. Hi vam estar força estona però era molt còmode i la companyia agradable. Després per visitar la següent vam pujar força a munt per un camí que feia pujada per visitar una esglèsia que juraria que era no se que del Popolus, jaja xD Potser m'equivoco. El que si recordo és que allà hi havia la embaixada espanyola. Per sort no vam necessitar asil polític! Ah, i ara que hi penso diria que també va ser durant el camí cap allà que vam trobar a la boja dels gats. Era una senyora tota esperrucada amb els cabells llargs i blancs, vestia amb una bata i portava mooolts bolsos a cada mà. Jo li vaig comentar al rap i entredents (per tant no em va sentir, ni tan sols em va veure moure la boca, de debó) que semblava la boja dels gats dels Simpsons, i acte seguit es va posar a cridar de mala manera en Italià. Quina por! Vam seguir caminant sense girar-nos i per sort no ens va llençar res pel cap.
Baixant ja de tornada de l'església vam trobar una corona de no se quina planta penjada en unes reixes, i ja que el Rap havia oblidat les corones d'olivera a casa, vam aprofitar per fer algunes fotos amb ella, i un video inclós. El Rap i l'Edu van fer de Maragall i Carod amb la corona d'espines, va ser molt divertit! Aquesta si que es bona, aquesta si que es bona!
Vam tornar a veure esglésies (crec que això ho he escrit molts cops ja ;A;) i al final vam tornar cap a l'apartament. A la rereguardia navem el Mario i jo, que ell pubret estaven desenvolupant vida propia, intel·ligent i sensible, sobretot sensible, jeje. Tot i així encara ens va fer el supar! S'ho va cobrar diguent-nos fills de puta, però jo se que era de bon rollo ^^ (si, no? XDDDDDDDD)
El següent dia... era el meu aniversari! El primer en felicitar-me va ser el Rap, si no contem un missatge de l'Espi abans d'hora perquè a les 12 no podia estar desperta. Després em va felicitar la resta i em va fer il·lusió, era el primer cop que els meus amics em podien felicitar els primers i en persona ^^ Aquell dia precisament vam anar al Vaticà. Ho vaig trobar una mica irònic ja que sempre m'he considerat bastant anti religiós, pero al final vaig trobar que va valer molt la pena! Els museus son graaaaaans i hi han moltes obres xules, fins i tot egipcies! Vam caminar força però per sort no em vaig cançar tant com a la Galleria Borghese. Segurament el millor del dia va ser veure com allà el Rap no va poder entrar gratis enlloc :D "Si yo sono estudianti di arti entro gratis" fail, ja tocava! Després a la tarda vam entrar al vaticà pròpiament dit, i es mooooolt guai! Sens dubte millor que totes les esglésies vistes i per veure. Les decoracions són molt guais, les escultures i tot! Fins i tot St. Pere amb els peus completament gastats. A un li falten pràcticament tots als dits i si no recordo malament a l'altre li quedaven el gros i poc més, imagineu. Llàstima que no vam poder cap de les quatre relíquies del cristianisme, només les escultures que les representaven. També vam veure les tombes dels Papes, entre elles la de Joan Pau II, on hi havia força gent resant. Sortint vam pujar a la Cúpula de St. Pere, i després de 500 i pico esglaons, vam arribar a dalt de tot. Les vistes eren absolutament genials! De les millors que he vist i possiblement el que més em va agradar de Roma! La plaça es veia genial, i la vista de la ciutat no tenia preu. Segurament l'entrada més ben invertida de totes, almenys per mi.
Un cop a baix vam coneixer un senyor, tot un habitant del Vaticà! De fet tenia la doble nacionalitat, perquè també era espanyol, i ens va parlar perquè va sentir al Rap parlar de coses tècniques jeje. Va resultar que era enginyer i que a més coneixia al Joan Laporta, el president del Barça, quina emoció! També coneixia Tarragona, quina casualitat. Ens va explicar algunes coses i finalment ens va recomanar una geladeria (Old Bridges) que segons ell era la millor de tota Roma, i que tenia unes cues casi tan llargues com les dels museus vaticans. La cua era prou important, sobretot per lu petita que era la geladeria, però va valer molt la pena fer-la! El gelat és totalment impressionant, el millor que he menjat! El de pistatxo era com menjar el fruit sec mateix, i aconseguir això amb un gelat, fred com està, té que ser molt difícil! El de préssec també era com menjar un préssec recent sortit de la nevera, quin gust! A mésl es racions eren moolt grans, aixi que ens vam afartar! El dia anterior haviem provat els gelats de San Crispino, que també són molt bons (fins i tot el de préssec diria que era millor allà, tot i que la diferència era petita. Amb el pistatxo va ser al reves :P), però la ració era més petita i també més cara, així que perd en el balanç general jeje. Finalment ja vam tornar a l'apartament a preparar-nos per l'últim dia complet que passaríem a Roma.
Aquell dia va ser bastant relaxat. Vam veure les últimes esglèsies i vam entrar gratis a una residència Papal durant no se quants anys fins a no recordo quin any (XDDDD). Com que per entrar gratis necessitaves l'entrada del Vaticà i el Rap no es va recordar de dir-ho fins que vam ser allà, el Rafa i el Mario no la portaven i es van quedar fora. Jo per, sort aquell dia va ser l'únic que no havia buidat la cartera de tikets i entrades! La visita va ser la mar d'interessant, el guia parlava en italià pero vocalitzava bé i pronunciava a poc a poc, així que vam poder entendre-ho tot sense problemes. Allà fins i tot vam veure una firma del Mussolini, de quan el Vaticà es va convertir en ciutat estat!
Aquell dia També vam veure les termes. A partir d'allà el Mario ja no ens acompanyava perquè s'havia fet un senyor forat als pantalons i va preferir tornar a l'apartament. Ah si, previament ens haviem menjat un altre gelat a l'Old Bridges!
Bé, com anava dient vam veure les termes, que dins el que cap es conserven força bé. S'ha de tenir en compte que tenen molts anys, eh?
Després voliem veure les catacumbes que hi ha seguint la Via Appia. Vam començar a caminar a caminar, per una zona on només passaven cotxes, ens vam sentir una mica matats, jaja! Però a partir de cert punt, quan ja estavem a les afores de Roma, el paisatge es va tornar preciós! A més vam enganxar la posta de sol, cosa que encara ho va fer millor. També hi havia molts gats i una dona alimentant-los, suposo que la boja dels gats 2 :P Per mala sort les catacumbes estaben tancades i no vam poder veur res, a més de que el camí s'acabava en una porta tancada! Ens vam colar per un lloc per saltar a l'altre banda, i va sortir un veí que donava mal rollo que ens va dir que haviem de trucar la porta o fer marxa enrrere. Com a la porta no contestava ningú vam decidir tornar enrrere, després de que una senyora passes olímpicament del Rap quan volia preguntar-li si es podia passar per la porta (segurament perquè es va descuidar que era estudianti di arti). Se'ns va fer fosc i a més no trobavem el metro, pero al final ens en vam sortir. Era tardet i vam decidir parar al McDonald's a comprar supar. Vam trucar al Mario però va dir que ell ja feia el supar (de fet ja ens havia dit que el faria :P) i que no volia res. Nosaltres vam agafar hamburgueses i vam tirar cap a l'apartament. Allà el Mario havia fet un remenat amb els ous, el pernil i el formatge que quedava, per buidar la nevera. No se perquè ningú en va voler! Estaba boníssim! Entre aquella nit i l'esmorzar de l'endemà em vaig menjar la ració que en principi era per 6 persones jajaja. Abans de sopar però, estabem fent fotos i demés tumbats entre el llit de l'Edu i el del Rap (dormien de costadet, les males llengues diuen que... ui no que sóc un nen i no les haig de dir aquestes coses :O), i en un moment donat l'Anna va caure enrrere, i misteriosament el llit es va inclinar d'un costat. Ens ho vam mirar... i vam descobrir que s'havia trencat una pota! Amb el pes de l'Anna... imagineu si arribo a caure-hi jo, jaja! Tot i aixì se'ns van posar per corbata, el dia abans de marxar i passa això! Segons el contracte teniem que pagar qualsevol cosa que tranquessim a més de que se'ns quedaven la fiança de 100 euros :( Després d'estona discutint vam canviar el llit de lloc i el vam posar aprop de la paret, que quedés més apartadet. Vam posar la pota que s'aguantés en equilibri i el resultat va ser satisfactori, tot i que seguiem sense tenir-les totes. Al final vam supar en un intent de cena romana, amb els matalassos al menjador i assentants en ells, jeje. Jo em vaig menjar la meva hamburguesa i un munt del plat del Mario, que ningú m´se va tocar! Vaig acabar ben empatxat. Vam nar a dormir aviat per aixecar-nos a primera hora i fer la neteja del pis i mirar si arreglavem algo del llit.
L'últim dia vam fer la neteja, vam rentar tots els plats i vam decidir que ens arriscariem a deixar el llit tal com estava. En Massimo, el propietari mafiós, es va presentar una hora abans del que havíem quedat, amb dues persones més, per comprovar què tal estava el pis. Ens va agafar una por! Tres persones comprovant si tot estaba bé... Van entrar a la primera habitació i vam sentir que començaven a mirar a sota els matalassos i a aixecar els somiers (a dintre s'hi guardaven llençols i mantes). Ens voliem morir, estabem segurs que el llit no aguantaria. Jo estava girat d'esquenes a ells, però quan em vaig girar vaig veure que ja eren a la altra habitació i que tenia el somier aixecat... el del llit trencat! allà si que el cor em va fer un salt, us ho juro! Però va tornar-lo a baixar i... no va passar res! No se pas com va aguantar, però va aguantar! Després d'això vaig sortir a la terrassa a respirar, junt amb el Rafa i l'Edu que els malditos ja feia rato que hi eren. Quan vaig tornar a entrar ja casi estaven, ens van tornar la fiança (:P), vam firmar el check-out i els vam dir que "vamos a cojer el bus, que el avion sale dentro de poco" (sortia a les 5:45 i eren les 9.30 jaja). Un cop fora de l'edifici vam marxar disparats! El recorregut de l'apartament a l'estació mai se'ns havia fet tant curt! I tot i així pensavem que en Massimo ens perseguiria per trencar-nos les cames... :(
Vam fer temps al McDonald's i a les 12 vam tirar cap a l'aeroport. Vam passar-hi... 5 hores! bien! Però per fugir del Massimo totes les precaucions eren poques :P Vam explorar, vam fer timbes, ens van estafar comprant menjar, vam facturar, vam passar per davant de tots els que no tenien prioritat d'embarcament i jo vaig ser el primer a pujar a l'avió, que guai! A la tornada tot va anar, bé, però tots els nostres pares ens esperaven just a la sortida, quina vergonya! Ens vam despedir i tots vam tornar cap a casa! Jo m'hagués quedat perfectament una setmana més, però ja se sap que no es pot tenir tot.
Penseu que no m'he estes gaire en detalls, aixi que penseu que tard o d'hora tindrem la ració de crònica quilomètrica (prepareu-vols pel dia el Vaticà, jaja!), ja això només és un balanç general una mica detellat. Espero que hagiu gaudit la lectura, a mi m'ha agradat molt d'escriure!
-------------------------
Què us ha semblat? XDDDDDDDDD És un experiment k se'm va acudir a la dutxa de l'apartament ù.ú Li vaig donar unes quantes voltes i em va semblar que si me'n sortira podia quedar interessant xD És la primera cosa que faig de l'estil, així que no se que us semblarà xD Si se us ha fet pesat de llegir, podeu dir-ho perfectament que no m'ofendré xD Ja tenia clar k no faria crònica rigorosa, aixi k vai pensar k d'aquesta manera almenys seria original ù.ú A més aixi també queda més ben camuflat que no recordo la majoria de noms ^o^ o se, es per matarme, pero que hi farem, soc aixi i aquestes coses em costen lo meu xDDDDDDDDDDDDDDD A més que igualment no tinc prous coneixements d'art com per poder dir coses diferents a "estaba molt bé, era molt xula" sobre esglèsies i demases xDDDDDDDDDD Per cert, segu k esta plegat d faltes, no l'he passat pel corrector xD Crec k si mel rellegeixo un cop mes em vindran ganes de borrarlo tot, aixi que res xDDDDDDDD
Pel que fa a les fotos, pos no se, crec k en una redaccio d'aquest estil no cal, si voleu pos al facebook, o demanant, o les entrades del rap ù.ú
Resumint, k tot va nar molt b ^^
Petons!
La Guía es definitiva. La realidad es con frequéncia erronea
Siiiiiiiiiii estoy vivooooooooooooo xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Diooos k casi fara dos mesos k no actualitzo, es record XDDDDDDDDDD Po weno fare una repassada rapida de l'actualitat com les d'antaño XDDDDDDDDDDDD
Aixi k resumint:
1-Sóc lliure *o* avui últim examen, l'he trobar prou facil i si el profe no es quisquillos corregint (k pel k he vist d moment no ho es XDDDDD) puc treure bona nota XDDDDD
2- Tot aprovat de moment, només queda saber la nota d'avui i la del treball d'infància ù.ú no crek k suspengui cap dels dos... el treball em fa una miket a d por pero suposo k aprovo XDDDDDDDDD
3- No em puc creure k ja hagi passat el meu primer any universitari o.o com passa el puto temps, ha desaparegut del mapa XDDDDDDDD
4- Am tota la llibertat per davant ja tinc panorama de series per veure XDDDDDDDD Segurament començare per Big Bang Theory, després Six Feet Under i comprovar si Lie to me em convenç ù.ú hi han algunes altres pensades pero akestes son les primeres XDDD Avui tb he mirat tres capis de Mental (k yo sepa hay solo 4 por el momento XDDDDDD) i no esta mal XDD El personatge principal mola molt i la resta compleixen ù.ú Tot i k crek k esta lluny de House XDDDD La comparació no és gratuita, Mental és d'un psiquiatra tb amb metodes poc ortodoxos, cada capitol és un cas diferent però estan vinculats pels problemes personals dels protas xD Tot i k en caracter es bastant diferent al House aixo si ù.ú
5- Aquest estiu hi han aspiracions de treurem la pràctica de cotxe per fi XDDDDDDD Si, ja seria hora eh? XDDD Dema vaig a l'autoescola a vere kuan començo ù.ú
I apa ara k ja sabeu el mes important, us deixo am el test xoriçat de l'Anna XDDDDDDDDDDDD
1. un libro que te haya cambiado la vida?
Mmmm... es difícil, pero potser dire La Illa del Tresor pk va ser la primera novel·la novel·la que vaig llegir, més enllà de contes i els tipics llibres de nens xD Tb va ser la primera que em va enganxar de mala manera i em feia ganes de llegir més, de saber més dels protagonistes i preguntar-me com acabaria tot plegat. Tb va ser amb aquesta novel·la que vaig començar a llegir d'amagat a les nits pk no podia esperar al dia seguent per tornar a submergirme en les pagines XDDDDD
2. un libro que hayas leído más de una vez?
Uns quants, pero el primer de Harry Potter s'emporta la palma XDDDDDDDD Al ser el primer i el mes curt es el k mes cops he agafat, sobretot pk cada cop k en surt un d nou rellegia tota la saga, ergo el primer es el k mes cops he llegit XD I sense contar els dos cops ke me l'he rellegit sense cap de nou a l'horitzo.... i en planejo un altre xDDDDDDDDDD
3. un libro que querrías en una isla desierta?
Pos hauria de ser algun que no em canses mai de llegir, i aixó seria xungo XDDDD A més hauria de ser un toxaco pk em dures i k kuan em proposes aprendremel de memoria (amb tant d temps lliure....XDDDDD) em portes molt d temps xDDDDDDD Potser el HP 5 ò.ó Correcte, a mi no sem van fer gens pesades les 900 i pico pagines ù.ú XDDDDDDDDDDD
4. un libro que te ha hecho reír?
Kukuku jo aki tb em veig obligat a votar La guía del autoestopista galáctico XDDDD no he llegit molts llibres aixi del plan humor, i aquest es massa èpic com per no esmentar-lo XDDD Després potser vindrien els Dexter pk m'encanta la ironia del Dex narrant en primera persona, m'ha fet arrencar molts somriures xDDDDD
5. un libro que te haya hecho llorar?
Mmmm... no recordo haver plorat am cap llibre XDDDD Traumas gordos si, pero llegar a empapar las paginas me parece k no XDDDD
6. un libro que te gustaría que fuera escrito?
Sempre he pensat que crossovers entre mons wais molarien molt xDDD O entre personatges... Tot i k tb m'araden llibres k parlen de tots els entresijos de personatges misteriosos o k surten poc ò.ó o les històries de que expliquen per sobre a la saga principal... per exemple de HP em molaria un de la vida dels pares o dels secundaris, de Eragon más de lo mismo am la historia del Brom, el Morzan i els Perjurats... coses aixi a mi m'encanten XD
7. un libro que te gustaría que no hubiese sido escrito?
No se, que la gent escrigui el k vulgui no? potser es injust que coses dolentes s'arribin a publicar i coses molt mes bones no, pero el mon no es just com tot sabem u.u i k weno k ja ens ho trobarem XDDDD Po algun k no m'hagi agradat gens... potser el Bosque Animado... crek k si ara mel tornes a llegir no em semblaria tan horrible, pero mel vaig agafar malament d'un principi i no em va entrar de cap de les maneres XDDDDDDDDDDDDD (era obligatori de l'insti XDDDD)
8. un libro que estés leyendo actualmente?
Ahir vai acabar La Puerta Oscura: EL Mal i ara mateix cap XD Estic esperant els tres que em queden de La Guía, que he comprat per internet kukuku Per esperar estic rellegint fragmens de El Restaurante del Fin del Mundo (2a part del La guía XD). de fet el titol de l'entrada es d'aquest llibre XDDDDDDDDDD i of corse va dedicat a la trilogia de cinc parts xDDDDD
9. un libro que tienes pensado leerte:
Els homes que no estimaven a les dones, k per fi ma mare ha demanat al cercle de lectors, per tant aviat estara a les meves mans juju xXDDDD tb els tres que em queden de la Guía, i un k ronda per casa k es diu La tendresa dels llops k em penso k pinta b, i es aixi una mica d novela negra ù.ú I que no hagin sortit pos el 3r de la Puerta Oscura, el 2n de Graceling, el 4t de Dexter, el 4t de El Llegat, l'últim del Wallander...
10. numero total de libros que posees:
No voy a contarlos todos, solo los visibles pa variar 3D A les estanteries, restant manga i comics k ocupen un espai molt considerable, 82 XDDDDDD Despres entre calaixos i diferents estanteries de casa en tinc alguns més, i dos de deixats repartits pel mon ù.ú XDDDDDDDDDD
11. último libro que compraste:
Informe sobre la Tierra: fundamentalmente inofensiva k és l'últim llibre que vaig afegir a la cistella de compra de La Casa del Libro Virtual XDDDDDDDDDDDDD (ultima part de La Guía xD)
12. el último libro que leíste:
La Puesta Oscura: El Mal No és una obra mestre, pero entrete i fa venir ganes d mes ù.ú sobretot el final trauma u.u XDDDD
13. cinco libros que han significado mucho para ti:
1.- Com ja he dit l'Illa del Tresor va ser clau ù.ú
2.- Harry Potter saga, of corse, marca un abans i un despres creixer amb ells XD
3.-Sherlock Holmes saga, pk va ser un dels meus primers herois literaris, dels que durent temps i recordo sempre xDDDDD no per res li vaig dedicar el treball de recerca XDDDDDD
4.-Wallander saga, pk m'han fet enganxar a la novela negra XD Abans havia llegit algun d casualitat, pero el Mankell m'ha obert els ulls ù.ú A més aquest home en gran part escriu com m'aradaria fer-ho a mi, tot i k jo passaria d posar tanta carraga politica XDDDD Un altre merit es k no sem fa pesada aquesta carrega, k ja es dir XD Tot i que a El Xinés si pk arriba un moment k el Mao surt a cada maleida pagina XDDDDDDDDDDD Pero no forma part de la saga Wallander aixi k XDDDDDDD
5.- Dràcula Un llibre que en el seu moment em va agradar molt, em va introduir a la llegenda, em va fer admirar els personatgfes i saber tota la història ò.ó i tb pk no se, igual per com estaba escrit k mel vaig agafar aixi com "aviam k tal..." i va acabar molantme molt XDDDDDD
Apa ja esta, no us rallo mes m.m
Sant Jordi, per descomptat XDDDD
Si, per St. Jordi tens descomptes en llibres ù.ú
Vale chistes malo numes d començar, no nem be XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Bé l'entrada la volia fer ahir pero per motius ke explicare mes endavant al final em va fer pal XDDDDDDDDDD Pero l'entrada de l'Anna me n'ha fet venir ganes, aixi k us aguanteu 8) XDDDDDDDDDDD
Primer un mati de classes en el k vaig aprofitar la mitja hora lliure entremig per nar a preguntar a la llibreria del costat de la facultat si tenien un dels llibres ke volia XD El k va passar pos... em van mirar raro per terceer cop en dos dies T.T(els dos anteriors van ser a l'abacus i a la merda-llibreria de l'estacio XDDDDDDDDDDDDDD)
K per cert el dimecres a l'abacus em van confondre 3 COPS en menys de 5 minuts amb un treballador d'alla XD Mi no entender, vale k van de negre i jo portava semarreta negre pero d'aki a confondrem XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
El primer cop casi k acabava d'entrar i em diuen: tu ets d'aketa seccio? i jo: eing? XDDDDDDDDD i la dona: ke si... a no no res perdo ^^' XDDDDDDDDDDDDDDD
El segon cop estaba clarament esperant a k em vinguessin a atendre i un dels altres homes k esperaba em va preguntar el mateix XDDDDDDDDDDDDDDDDD I l'ultim cop anava cami a la sortira i una dona sem keda mirant, com si volgues preguntar algo... i jo: no, no soc d'aki ^o^ i la dona: perdon ^o^ XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Vale a lo k ibamos XDDDDDD Despres de classe vaig nar de pet a l'abacus per agafar els dos llibres k volia no ser k se m'avances algu XDDD I despres vaig fer una mica de volta per evitar tot el follon de les rambles on certament numes hi ha novetats xD i anar a la llibreria 22 (la segona wai de girona per mi XDDDDDD) I alla vaig completar el trio de llibres k m'havia proposat comprar per st. Jordi, k es tot un record XDDDDDDDDDD Axi k sense mes preambuls aki us els presento XDDDDDDD
Graceling (Kristin Cashore)Aket llibre ja el tenia, pero era el regal de ma mare, i com k el vam demanar al cercle de lectors, doncs arriba kuan arriba XDDDDDD
Em va cridar l'atenció des del principi, no com Terra de Dracs pk kualsevol llibre ke es promocioni amb el nom de nou Harry Potter me echa p'atras XDDDDDDDDD Tot i k igual esta be ki sap XDDD
Be a lo k anavem, vaig llegir de ke anava i vaig decidir k el compraria XDDDDD
És un món medieval on hi han 7 regnes en fragil equilibri. En aquest món hi ha els gracelings o gent que neix amb una Gràcia. No tothom les té, i normalment es te tendencia a tenir por d'aquesta gent a defugir-los. Se'ls coneix pk tenen un ull de cada color. La Katsa, la prota (k te un ull verd i un d blau *o*) té el do de matar. Les seves habilitats fisikes li permeten matar a algu practicament de qualsevol manera, i 10 persones corrents no son rival per ella. El seu oncle es el rei d'un dels seus regnes, i l'utilitza per fer acomplir els seus desijos. Pero quan apareix en Po, un príncep d'un altre regne, les coses poden canviar.
Ah i per cert, no em digueu k la portada catalana (i anglesa diria XD) no dona mil patades a la castellana, no? XDDDDDDDD
K pro m'ha kedat eh? XDDDD D moment es l'unic k he començat pero pinta be XD Suposo k kuan comencin els esdeveniments principals sera mes wai encara ù.ú
L'altre és...
Guía del autoestopista galáctico (Douglas Adams)D'aquest llibre n'havia sentit a parlar un cop com a llibre LOL pero mai m'havia cridat massa l'atenció XD Peró un dia en el concurs tipus trivial k es fa a la meristation van fer una pregunta sobre el joc que es basa en el llibre, i quan en van explicar coses em vaig partir tant amb lu LOL k era k vaig decidir k volia llegir el llibre XDDDDDDDDDDDDD
Guía del autoestopista primer va ser una novela radiofonica que va començar sense recursos ni audiencia pero que en un parell de capitols va tenir un exit increible. D'aqui sen van derivar obres de teatre, adaptacions a pelis, el joc i els llibres XD Aquest i els quatre seguents que el segueixen XD SI m'agrada aquest fare els posibles per trobarlos, i mes ara que se que l'Eoin Colfer n'escriura la 6a part XDD (acies Jig XDD). L'autor es mort, i el llibre akest any en fara 30 k esta publicat XDDDDDDDD L'argument comença kuan el prota esta preocupat pk li volen demolir la casa per construir una casa, pero aixo no es res, pk en realitat uns alienigenes volen demolir la terra per construir una autoestopista intergalactica XDDDDDDDDDDDDDD El prota se salva gracies a un dels alienigenes i aki comença la paranoia, si no m'ekivoco XD He llegit numes el proleg i ja pinta genial, aixi k ja us dire XDDDDDDDDDDDD
Per cert, aquest es el llibre que em miraven raro quan el demanava XDDDDDDDDD
El fin de Mr. Y (Scarlett Thomas)Pel simple fet de dirse Scarlett la que l'ha escrit segur k val la pena ù.ú XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Weno es un llibre que tambe feia dies que m'havia cridat l'atencio a l'abacus. Sobretot la frase que el defineix:
Si supieses que un libro esta maldito, ¿lo leerías?
La historia és al segle XIX, en que la prota és una estudiant de literatura, atreta per un misterios autor del que se'n sap poca cosa, i es diu que els seus llibres estaben maleits. Un dia té la oportunitat de trobar un dels llibres d'aquest autor, El fin de mr. Y, que esta guardat a una caixa forta alemanya. Es diu que tothom k qui ha llegit el llibre ja mort. Va ser la ultima obra d'aquest autor, i se suposa que escribia sobre els paradigmes de la ciencia d'aquella epoca. Pel que se en aquest llibre hi ha una mica de ciencia ficcio i a més t'explica els paradigmes de la ciencia de llavors de manera senzilla, axi que trobo que pot ser molt interessant ù.ú I més ara que a classe hem parlat per sobre dels grans paradigmes de la psicologi ai la ciencia XDDDDDDDDDDDDD
I l'ultim llibre, i el motiu pel qual em va fer pal fer l'entrada ahir:
Trilogia de La Puerta Oscura (David Lozano Garbala), 2n llibre: El MalI el problema precisament esta en que sigui el segon llibre XDDDDDDDDDDDDDDDD Vamos k no tinc el primer XDDDDDDDD
Aket tb el vaig veure a l'abacus i em va cridar l'atencio, la portada mola i al veure l'argument encara em va semblar millor XD El problema esta en que enlloc de la portada, el llom, o la contraportada et diu que aquest sigui una segona part de res XD I a sobre informantme perinternet res em va donar a entendre que el segon ja havia sortir, semblava k parlessin de la trilogia com si numes hagues sortit el primer... xD Axi k vaig comprar-lo feliçment pensaba que era el primer xDDDDDDDDD Cabrons de l'abacus, si haguessin tingut els dos no m'hagues passat ¬¬xDDDD Axi k no se k fer, segurament em comprare el primer, pk no penso tornarlo, pero tenir un llibre que m'interessa i no llegirlo va en contre els meus principis XDDDDDDDDDDD
Ah si, l'argument XDDDDD El del primer clar xD K per cert, es titula El viajerjo. És Halloween, i un jove de 16 anys, timid i insegur va a una festa una mica sinistra, on tothom va disfressat. No se sap com (vui dir k jo no ho se pk no ho posa a l'argument XDDDDD) acaba travessant una porta obscura que el porta al món dels morts. Però un altre cosa ha travessat la porta fent el camí invers, un dimoni que sembra mort i terror a Paris.
Jo a k pinta xulo eh? T.T Em feu una colecta per comprarme le primer? XDDDDDDDDDDDDDD
I weno, per altres coses... avui acabare la 3a temproada de Como conocí a vuestra madre XD Segueix genial, es una serie super recomanable, un partidon xD Cada capi te el poder d'animarte jo crec XDDDDDDDDDDDD (el k em recorda k rap, tu em comentes l'entrada anterior, no te la perdono xDDDDDDDDDDDDD)
I també he començat a llegir Eyeshield 21, manga de futbol america XD Ja he llegit mes de 100 capis pero n'hi han 300 i pico kukuku I no esta acabada XDDDDDDDDDDDDD
Els personatges molen, sobretot el Hiruma, el capita de l'equip, que es un psicopata XD EL del meu actual avatar, encara k crek k us ho he dit a tots XDDDDDDDDDDDDDD Te un merder d'armes ke utilitza contra els del seu ekip per "motivarlos" o "reclutarlos" XDDDD I un exercit d'esclaus als seus peus, gracies a la seva agressivitat i sobretot a la seva increible llibreta negra on hi guarda els secrets de totohm per felsi xantatge XDDDDDDDDDDDDDDDD La seva tecnica es facil, descobreix algu que fa algo que no ha de fer, com a xantatge li diu que ha de trobar els draps bruts de la genti, i aixi la cosa va augmentat XDDDDD Los esclavos traen mas esclabos, es perfecto kekekekeke SI, riu fent kekeke, es genial XDDDDDDDDDDDDDDD
A més no es el tipic cazurro, es super inteligent, es un crak analitzant tecnikes rivals i confonent a l'enemic ù.ú I es un geni jugant al blackjack XDDDDDDDDDDD El crupier li va dir k sisplau no tornes mai mes XDDDDDDDDDDD
Pero a part d'aixo tots els personatges molen, i hi han ekips k molen un pilo XDDDD Anna, ara entenc els teus fangirlismes amb PoT i els diferents ekips XDDDDDDDDDD
Aixi que es molt recomanable, es molt divertit i entretingut ù.ú
APa deixo d fotreus el rollo XDDDDDDDDDDDDDDD
