Alquimia emocional ù.ú XDDDD

A que he posat un titol pro, eh? XDDDDDDDDDDDDDDDD

Bé, els que hagueu llegit el blog de la jig darrerament vau veure que va posar un seguit de cançons amb els sentiments k li inspiraven XDDD I k ho havia tret d'una pràctica meva XD Pos ahi va la original XDDDDDD

Resumint, la alquima emocional el que fa es, modificant l'acció (per exemple escoltar musica XDDDD) intentar canviar un sentiment XD Es pot fer per associacio XD Ex: odies algu sense motiu aparent, intentes relacionarlo amb una canço alegre i si ho aconsegueixes, al veure penseras ne la canço i possiblement no l'odiaras XDDDDDDDDDDDDD No em vingueu a discutir akesta teoria ni a trobari errors pk aixo ho vam tocar a classe 5 minuts i gràcies, aixi k no se gaire mes del que he dit XDDDDDDDDDDDD

Pel que fa a la practica en si teniem que triar 10 cançons i dir 10 sentiments diferents que ens inspiressin cada una d'elles XD La penjo pk potser uns interessa 3D es dir molt, pero molaria k diguessiu si compartiu alguna cosa de les k dic XDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Però lu més interessant, i lu que jo crec que pot fer-vos-ho llegir... és que esta escrit en llenguatge completament formal 8) ni un "xD" ni un "LOL" ni res de res XDD Basicament pk es un copiarpegar directa del k li vaig enviar al profe XDDDDDDDDD Fot mol de pal canviaro i es part de l'interes de l'entrada XD Aixi k ja em direu k us sembla, crek k bastant pokets m'heu vist escriure aixi XDDDDDDDDDDD K consti k tot el k dic ho penso d veritat, tot i k alguna cosa igual l'he "maginificat" una mica pk kedes mes macu XDDDDDDDDDDDDDDDDDD Som-hi:

Illusion and Dream (Poets of the Fall)

Aquesta cançó em transmet molt de sentiment, emotivitat. És difícil de classificar però jo diria que és tendresa. La veu del cantant és preciosa, molt suau, i tot i ser greu no afecta gens a la cançó, al contrari, per mi la fa millor.

Més en concret, trio una actuació en directe, en un plató petit i amb tan sols dues guitarres. Aquí es veu realment que la veu és la real, que no és una modificació del CD d’estudi. Fins i tot cantant sense les guitarres la cançó quedaria perfecte. L’emotivitat que posa en la cançó per mi no té preu. Tot i així les guitarres són un complement perfecte i milloren molt l’actuació.

Ara em segueix transmetent el sentiment de tendresa, però cap cop com la primera vegada que la vaig escoltar. Tot i que aquell cop no entenia la lletra, em va arribar igualment, i aquesta és una de les qualitats que més valoro de la música.

Maybe Tomorrob is a Better Day (Poets of the Fall)

Aquesta cançó, com es dedueix fàcilment del títol, em transmet optimisme. Això sol ja diu molt, però tota la cançó i ajuda. La intensitat va de menys a més: al principi la cançó és més calmada, que coincideix quan la lletra parla de coses negatives. Després va agafant intensitat, a mesura que es va convencent que les coses poden millorar, i quan diu maybe tomorrow is a better day és quan la cançó arriba al seu punt àlgid. Això ajuda molt a aquest sentiment d’optimisme que a mi em transmet, ja que lletra i música encaixen perfectament amb aquest fet. Sembla que sovint hagi de ser així, però per exemple, en l’anterior crec que la tendresa me la transmet molt més la música que la lletra. En aquest cas seria un tot el que em transmet aquest sentiment.

Revenga (System of a Down)

Aquesta és de les que em transmet més energia, sobretot perquè les guitarres són molt enèrgiques. Tot i així seria una energia més aviat “agressiva”, en el sentit que et fa saltar sense sentit i moure el cap a munt i avall sense saber ben bé perquè. Tot i que la cançó si que es podria qualificar d’agressiva en un sentit negatiu, sobretot per la lletra (només cal veure el principi: Poisoning a drink, Bleeding in a sink, Choking with a link, Killing with a stink...), no és aquesta classe de sentiment que em transmet, suposo perquè jo soc més calmat, i una sola cançó no sol afectar de manera tan dràstica, almenys en un sentit com aquest i amb persones “normals”. Com ja he dit és un tipus d’energia agressiva per gastar saltant sense saber ben bé perquè.

Plug in Baby (Muse)

Aquesta també em transmet energia, però al contrari que l’altre és més “positiva”. La guitarra del començament és molt intensa i m’anima en qualsevol moment. Aquesta també aniria lligada amb la lletra, ja que transmet ganes de fer coses amb l’energia que dóna la cançó (Now it's time for changing, And cleansing everything...). Coses positives, de tornar a començar, de no rendir-se.

A més, torno a fer una elecció més concreta: la d’un directe. Aquest grup posa molta intensitat en aquest tipus d’actuacions i la cançó per mi guanya moltíssim. Em fa venir moltes ganes de ser allà davant i escoltar-los rodejat de gent.

The Frozen World (Emilie Simon)

Aquesta em transmet molta relaxació. La música es molt calmada, la veu de la cantant és molt suau i tot l’acompanyament instrumental és lent i relaxant. Crec que al ser una veu de dona també ajuda a conformar aquesta sensació.

Sobretot la part inicial podria semblar d’una cançó de bressol, i la veritat és que ajuda a dormir. A més a més tota la lletra parla sobre el gel i l’oceà, cosa que transmet una sensació de solitud, però solitud agradable i buscada, molt associada a la tranquil·litat.

Youth of the Nation (Payable on Death)

Aquesta l’associo a la tristesa. Potser el to de la cançó no ho és molt, sobretot el primer cop que el sents. Però quan pares atenció a la lletra de la cançó t’adones que és molt trista. Només cal veure com comença: Last day of the rest of my life, I wish I would've known, Cause I didn't kiss my mama goodbye. És una denuncia a la realitat americana on més sovint del que voldríem sentim que un jove armat ha entrat a una escola i ha disparat contra alguns companys.

Aquest és un cas de cançó que ha passat afectar-me més un cop n’he conegut la lletra. Al sentir-la desprès de saber-la la sensació va ser molt diferent, i ja no puc associar aquesta cançó a cap altre fet. A més, les veus de nen que es senten a mitja cançó, que al principi associava simplement a un recurs auditiu per donar més força a la cançó, ara ho sento com un so trist.

Kickapoo (Tenacious D)

Aquesta em transmet sobretot bon humor. El grup ja de per si té cançons molt divertides i per tant els tinc associats al riure. En aquesta cançó i surt un nen rebel i inconformista, un pare massa estricte i el diable aconsellant al fill que s’escapi de casa. La situació i les diferents veus que van sortint a la cançó per representar a cada personatge em desperten aquest sentiment de bon humor, que es veu reforçat si algun cop has vist el videoclip, que ho fa més visual, i cada cop que sents la cançó el recordes.

Opening Bola de Drac (Català)

Aquesta el que em desperta és nostàlgia. Aquesta sèrie va ser la sèrie de la meva infantesa, la que més em va marcar. I això inclou la cançó de la capçalera, que mai em perdia i que em sabia de memòria. Fins i tot ara, després d’anys de no sentir-la, en tinc prou amb l’inici de la melodia per recordar-la pràcticament tota i rememorar fins i tot imatges de la sèrie. Aquestes coses de petit marquen molt i com he comprovat segueixen amb força molt temps després.

La tonada és alegre i amb energia, i fa que pugui imaginar com em sentia cada cop que l’escoltava, esperant amb moltes ganes un nou episodi ple d’aventures.

Idioteque (Radiohead)

Aquesta, per passar a sentiments més negatius, em transmet sobretot crispació. Tant la veu com la part instrumental que l’acompanya em produeix aquest sentiment casi de rebuig, encara que no se ben be perquè. Em posa nerviós sentir-la i la veritat al pensar alguna cançó que em crispes la primera que m’ha vingut al cap ha estat aquesta. Tot i així és curiós perquè te algun tall que fins i tot m’agrada, però preval la part que se’m fa desagradable a la oïda, i associo tota la cançó a aquest estat.

Gasolina (Daddy Yankee)

I per acabar una que el que em transmet és més fort que la crispació i es proper a l’odi. No m’agrada gens l’estil de música anomenat “reggeton” i aquesta és un dels màxims exponents perquè es va posar molt de moda i sonava a tothora i a tots els canals i emissores. Si ja no tenia simpatia a aquest estil, amb aquest bombardeig que varem patir, va fer que directament passes a odiar-lo i se’m fes molt desagradable d’escoltar. Aquesta en concret, repetint cada dos per tres el mateix, amb ritmes que em cansen, videoclips que només tenen noies insinuant-se sense raó i lletra que no li trobo cap mena de sentit, només fa que reafirmar el que penso.

Ke sus parecio? XDDDDDDDDDDDDDDD